diumenge, 16 de setembre del 2012

L’esporta català, l’endemà de la independència.

Quan em discuteixo amb partidaris de seguir amb Espanya, o sobretot quan parlo de política amb gent de fora de Catalunya, en algunes ocasions em trobo que l’argument  més potent que tenen és:

-                    -      Sí, sí, pero entonces el Barça tendría que jugar en la Liga Catalana, y sólo podría jugar contra el Espanyol, el Nástic, el Lleida, el Girona, el Mataró y el Granollers.

Primer de tot vull dir que aquest tema m’importa molt poc, però és veritat que el Barça per segons qui és una religió i sofriria en aquest hipotètic cas, i és veritat que el Barça i el Madrid es retroalimenten.

En cas de trencament amb Espanya, segurament moltes passions es canalitzessin a través del futbol i probablement s’haguessin de suspendre alguns partits del Barça i potser també de l’Espanyol a causa dels aldarulls a mig partit i de no poder garantir la seguretat dels jugadors, per no dir la seguretat dels aficionats quan els catalans fóssim els visitants. A més probablement la LFP expulsarà el Barça i l’Espanyol de la competició i el Madrid guanyarà la Lliga 2012-2013.

Segurament la copa catalana de futbol guanyarà el prestigi que no ha tingut mai en anys subsegüents a la independència, i es crearan lligues catalanes de futbol, però el Barça.... Us penseu que no rebrà múltiples ofertes per jugar en altres lligues? Per proximitat la Lliga Francesa semblaria que és la que tindrà més números per acollir els equips de futbol d’elit catalans, però per a qualsevol desplaçament s’hauria d’agafar l’avió igualment cada cap de setmana. Això lligat a que penso que França tindrà algun paper destacat en el nostre destí encara que només sigui per fer la guitza als espanyols i perquè li interessa una Catalunya plena econòmicament per potenciar el clúster industrial format per Marsella, Lyon, Toulouse, Bordeaux, Montpellier i Barcelona. Farà que hagi de tirar-se endarrere en una cosa tan mediàtica com acollir el Barça com a gest de cara a Espanya, a més la Lliga Francesa no seria la millor pel Barça. Jo m’imagino el Barça jugant a Itàlia, rivalitzant cada temporada contra la Juventus en el mític “clàssiche” mediterrani. O encara millor!!!! ....el Barça jugant a la Premier League..... Gunners, Diables Vermells, City, Tottenham, Chelsea, Liverpool.... i Culers jugant junts!!!! Sens dubte serà la “Nova Lliga de les Estrelles”.  També m’imagino una Lliga Ibèrica o que tot plegat donés un impuls definitiu a la Superlliga europea de futbol. És a dir que crec que en aquest aspecte ells hi tenen més a perdre que nosaltres.


Pel que fa a la resta d’esports es desenvoluparan les lligues catalanes, cosa que fins i tot beneficiarà la competitivitat dels equips amateurs, el ressò del bàsquet català a nivell europeu disminuirà, l’hoquei seguirà igual i continuarem  guanyant copes d’Europa a mesura que els nostres jugadors seran exportats i seguiran guanyant prestigi internacional. L’Esport seguirà estan molt ben cuidat a la nostra nació i encara tindrem més noves instal·lacions de primer ordre arreu del territori a causa de l’augment del pressupost de la Secretaria General de l’Esport i les subvencions que atorgarà, quan jo sigui alcalde de Tremp i Manel Riu Síndic de Greuges, s’instal·larà l’herba artificial al Pedra Santa de Tremp i s’instal·laran plaques solars a sobre de tots els edificis dels complexes esportius de la ciutat.

Pel que fa a les seleccions catalanes, finalment ja les tindrem aquí! Desapareixeran les seleccions de friquis que juguen a esports més alternatius que el hoquei-piscina-submarí o el fut-tennis en els quals abans de la independència érem potències mundials. I sobretot tindrem frustacions severes en la primera qualificació per al Mundial de fubol Rússia 2018 en la que Espanya es classificarà per disputar-lo i nosaltres no. Els èxits en esports col·lectius de molts jugadors no arribaran sinó de forma puntual fins d’aquí a molts anys, però tindrem grans esportistes individuals i d’esports col·lectius de pocs membres com el Voleibol.

A més organitzarem els Jocs Olímpics de Lleida 2028 en els que desbancarem la candidatura de Madrid que quedarà en segona posició.

Fins aquí puc predir en els afers  sobre l’esport de després de la independència.

dimecres, 12 de setembre del 2012

Reflexions sobre l'endemà de la independència.


Després de la manifestació d’ahir......   estic tan segur que d’aquí menys d’un any haurem començat el procés de secessió, que ja fa uns mesos que  m’hi estic jugant sopars. Ara és fàcil dir que els meus amics pagaran encantats, però fa uns mesos em miraven atònits i es pensaven que seria l’aposta més fàcil de la seva vida, crec que ara ja no ho tenen tan clar.

            No em pregunteu com va començar aquesta espiral sense aturador en que van començar a aparèixer independentistes per tot arreu perquè ja més igual. Potser va ser en l’època d’Aznar i Acebes, potser va ser per l’aparició de lobbys independentistes, potser va ser per afers relacionats amb el Constitucional, potser per AIXÒ, potser pels continus atacs contra la nostra llengua o potser per l’expoli que sofrim també continu,  potser va ser la recollida de firmes contra l'Estatut..... No em pregunteu perquè fa tants anys que estic vinculat a moviments culturals catalanistes i independentistes, o perquè vaig ajudar a organitzar la consulta sobre la independència de Catalunya a Tremp, no m’ho pregunteu perquè jo ara ja miro endavant. Vull fer públiques les meves reflexions sobre l'endemà de la independència i m’agradaria que vosaltres també hi diguéssiu la vostra.

Què passarà amb la monarquia? L’exèrcit? La llengua catalana, castellana i anglesa? El deute espanyol? Les nostres pensions? La relació amb la UE i les fronteres? Els països catalans en general?

Ahir a les notícies es va fer molt ressò sobre que passaria amb l’esport català, em va semblar que van tractar el tema molt superficialment..... demà us passo la meva primera reflexió sobre això, estigueu atents!