Amb pocs problemes però unes quantes casualitats de rebot he arribat a la sala d’espera per fer-me el visat. Són les 9:30 i tinc el número 17 de la tanda, sorprenentment criden el número 1 puntualment, previsiblement aquesta persona s’està més de mitja hora a la finestreta, i total només ha vingut a preguntar quina documentació ha de portar. La senyoreta administrativa li ha dit que miri a internet que allí hi és tot, però quan el número 1 li ha rebatut, amb molta paciència la noia li explica pas per pas que ha de fer i que ha de portar.
Aquesta situació es repeteix força vegades, gent que va perduda i ve a preguntar, alguns ja porten algun paper però els falta documents, tots tarden molta estona a deixar la noia en pau que amb molta paciència els torna a dir els que ja els ha dit. De tan en tan arriba algú a la finestreta i diu que només ha d’entregar un paper o que només li han de tornar el passaport, aquesta gent tranquil·lament interromp la noia de la finestreta i la persona que està sent atesa i els funciona, és important saber que això funciona així per evitar futures cues.
Els pocs que tenen tota la documentació, entreguen a la noia de la finestreta diners en efectiu, una quantitat variable segons el tipus de visat que vulguin. Perquè em sorprèn? Potser esperava que donessin un formulari i hagués d’anar a pagar en algun banc aquesta quantitat tal i com es fa aquí per a qualsevol document? No fotem home! Em dic a mi mateix.... No sabia que s’hagués de pagar, a internet no ho posava, però ja m’ho esperava, i de fet, ja portava diners per alguna cosa així.
Mentre espero la fem petar amb el de Sant Sebastià i un d’Alacant, el primer vol muntar un negoci a Brasil i aquesta és la cinquena vegada que ve al consolat!!!! i el d’Alacant vol anar-hi a treballar i és la tercera vegada que ve per fer els papers!!!! Em dóna la impressió que tot i així ells estan més perduts que jo...
Quan em toca el torn la noia em diu en espanyol i un accent molt maco que li entregui tota la documentació que porto i el certificat d’antecedents penals i la llibreta del compte corrent, “clar i en espanyol”. Li dono tots els papers que em sembla que necessito: el padró, el contracte amb la Universitat, fotos, passaport, l’assegurança de vida.... però no tinc la fotocòpia de la llibreta ja que pensava que com que em pagaven per anar al seu país això no em calia, i del certificat de penals només en tinc el resguard ja que vaig fer la sol·licitud al ministeri fa dies i encara no m’havia arribat. Li insisteixo i em diu que sense el vol, l’assegurança de vida, el padró.... podria arribar a passar, però que al Brasil hi he d’anar a gastar i que els penals són imprescindibles. De la butxaca em trec un certificat que m’acredita com a regidor electe del meu poble i li dic que si tingués penals no podria participar en el sufragi actiu d’aquest país i li dic que tinc diners i que ja li portaré la llibreta un altre dia, però que no em faci tornar a Barcelona expressament per això, “que sóc de Pirineu”. En aquest moment esperava que la noia em demanés diners i a canvi de 50€ més la quota habitual tindria el visat, però des de que Lula da Silva no governa aquell país això ja no és el que era.
M’apunto que em fa falta el certificat de penals i la llibreta del banc carregada de pasta, ja hi tornaré un altre dia expressament.
