dijous, 26 de gener del 2012

¿TREMP ESTÀ A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA?

La independència de Catalunya és un tema que cada dia està agafant més rellevància en el si de les converses quotidianes de tots nosaltres i en els debats interns de la majoria de partits polítics de Catalunya. Ara bé, si hem de dir qui va per endavant en aquest assumpte, sens dubte la societat civil passa la mà per la cara als polítics.

Grans quaderns de notes haurien de prendre alguns sobre les lliçons exhibides per les persones anònimes que van manifestar-se el 10J, o en les consultes populars sobre la independència a favor del dret a decidir.
El cas del municipi de Tremp n’és un exemple més, ja que a nivell institucional s’ha intentat ignorar (i es va aconseguir) els esdeveniments anteriors.

Finalment alguns ajuntaments han mogut fitxa i han decidit associar-se en una associació (Municipis per la Independència) que vol donar a conèixer elements que informin, conscienciïn i convencin a la societat civil sobre aquest assumpte, a més d’indagar sobre les conseqüències teòriques i pràctiques que l’horitzó d’una Catalunya amb plenes llibertats nacionals comportaria.

Al Ple de l’Ajuntament de Tremp del pròxim dimecres 31 de gener de 2012, es votarà si el nostre municipi es suma a aquesta iniciativa, o segueix enrocat en ignorar els canvis i la trajectòria ideològica que està tenint la societat trempolina, sense tan sols plantejar-se que és el que voldria, i convindria a la immensa majoria de ciutadans de la nostra ciutat.

Segons les meves matemàtiques i les polítiques de passadís que he practicat, els 6 regidors dels grups municipals de CiU i ERC-SIP votaran a favor de la proposta. Però tot i així encara faltarà un vot per arribar als 7 vots que marquen la majoria absoluta necessària per aprovar l’acord.

Si fem cas de la posició que sempre ha pres per unanimitat el grup socialista de Tremp en les qüestions referents a aquest tema, hem de suposar que els seus 6 vots seran negatius a l’acord.

I finalment, queda el vot decisiu del controvertit regidor no adscrit. Tot i que durant la campanya es va fer un fart de reivindicar les aspiracions nacionals de Catalunya i es va definir com un independentista de pedra picada. Pel que em diu als passadissos, encara no ha decidit el que crec que pels seus votants seria una decisió gairebé immediata. De fet, fins i tot recordo uns quants dels membres de la seva llista fent campanya a favor de la votació del 25A, assistint a la manifestació del 10J, o lloant la moció que dimecres votarem.

Com acabarà tot? El regidor no adscrit prendrà una decisió incoherent més i votarà en contra de la moció? El grup socialista em sorprendrà gratament i aprovarà la proposta? Algun regidor socialista trencarà la disciplina de vot i ens ajudarà a aprovar l’acord?    ¿............?

Per la meva banda, jo continuaré fent política de passadissos  i demanaré el vot positiu a aquesta moció al grup socialista, i altre cop al regidor no adscrit. I passi el que passi també us explicaré com ha acabat tot plegat, encara que espero que us n’assabenteu abans, a través dels mitjans de comunicació que convocaré per a que assisteixin a aquest Ple.



dilluns, 23 de gener del 2012

Renyades i encerts. Dia 37.

Avui m’han renyat per primer cop a la feina. Més que una renyada ha estat un cridada d’atenció, a mitja tarda la coordinadora del laboratori m’ha cridat i m’ha fet sortir del laboratori:

- Perquè ajudaves una altra noia rentant la vidrieria que ella embrutava?
- Bé.... estava rentant la meva, m’havia d’esperar a que bullís l’aigua que tenia al foc...., no tenia gaires coses.....
- Sí però ho ha de fer ella, sinó es pensarà que li rentaràs tu o un altre company el pròxim cop, al mateix haver de netejar la teva.......
- Però en aquell moment no tenia feina i si puc ajudar.....
- Que no! I que no!
- Com manis, això és fàcil de complir....

I l’altre dia..... no em van renyar però els hi veia l’odi a la cara....:

- Marc! On has posat aquella dada de la vitamina C que condiciona el treball que hem fet durant tota la setmana?
- No, jo no..... ho apunto tot, i això no ho tinc.....
- Però tu eres el que pesaves les masses d’àcid ascòrbic.....
- Però no era necessari apuntar res en aquells 2 casos....
- Que sí! Que sí! I ho havies d’apuntar tu!
- Si això és com tu dius no he entès el procés que estem fent....
- Ho veieu? Ha estat ell el que ho ha perdut i haurem de repetir la feina de tota la setmana per aquesta dada.....
- (tots) Sí! Sí!
- És tard, anem cap a casa. Tu Marc queda’t una estona més buscant la dada...

I jo buscant la dada fins que em vaig donar per vençut. Aquella nit vaig dormir nerviós i no vaig parar de somiar en llimones, cajús i abacaxis! I quan l’endemà arribo al laboratori els explico que no he trobat la dada i que segons el procés (segons com el tinc entès jo), aquella dada no és necessària, per tant no vaig fer-ne l’anàlisi pertinent, i per això aquesta dada no existeix! Que jo ho apunto tot!



L'endemà, la mateixa conversa, però un que semblava que entenia de que parlava em dóna la raó:

- Aps, doncs és veritat.
- (I tots) Sí! Sí! Sí!

L’ambient es va descarregar i va passar de ser tens com un Ple de pressupostos en que es parla dels xous de la Diputació de Barcelona, a haver-hi les conyes de sempre.

I jo pensant:

- Colla de mamons! Ahir m’hauríeu crucificat sinó hagués estat l’hora de plegar i anar cap a casa! I ara tots sí! Sí!

Finalment avui...., he de dir que he estat bastant brillant en uns càlculs estequiomètrics, sense calculadora, sense mirar a la taula periòdica i més ràpid i raonadament que ningú he solucionat un problemet d`una solució padró... No ha estat gaire difícil però feia tants anys que no ho feia, que m’he sorprès a mi mateix recordant els pesos moleculars de tots els elements necessaris i la manera de solucionar el problema...

I els caps m’han dit que ara que em coneixen i saben com treballo, si mai ho necessito m’expediran una carta de recomanació!  

- Jijijiji! Estic content i motivat de nou!

dilluns, 16 de gener del 2012

Crònica dels brasileiros e o futebol. Dia 36


Cada dimecres i cada divendres, a mitja tarda, alumnes, professors, vidells i administratius queden per jugar a futbol. Aquí no hi ha edats, tots juguen per igual des dels 18 anys fins al 60, i ja us asseguro que ja m’agradaria estar així d’en forma als 60 anys. S’ho curren molt! Tothom va amb petos que neteja algú cada setmana, i juguen 11 contra 11, si arribes tard et fots!

Jo sempre he pensat que el fútbol és o hauria de ser un joc, però per als brasilers és més que això, és la seva religió i és la seva vida. Contrasten el seu coratge en el joc, la seva motivació, la seva força, la seva velocitat i els seus desplaçaments llargs amb la poca intel·ligència que demostren, tant quan tenen, com quan no tenen la pilota.

Tots els jugadors que avui hi havia jugant a la uni, ja fossin vells o joves feien una mitjana d’altura de 1,85 m i 90 kg de pes, són jugadors incontestables físicament. Quan els he dit que volia jugar amb ells, segur que han pensat que m’havia escapat de la purga espartana que deuen fer als nens quan són petits. No deuen deixar jugar a futbol als nens baixets o dèbils (o els deuen tiren per un penya-segat que sé jo....) i així quan són grans tenen només superhomes futbolistes.

Els brasilers van molt bé de cap, s’ha de dir! Però són estàtics, són individualistes, no són gaire tècnics, i tens més possibilitats de rebre una passada si estàs a 30 metres de la pilota que a 6. He jugat de mig centre perquè tenia ganes de crear futbol, i sens dubte no estaven acostumats a tenir una opció de passada entre la defensa i la davantera, quan han vist que he fet una passada endarrere encara ho han trobat més exòtic, i quan han vist que em quedava a la frontal de l’àrea als córners (com he d’anar a rematar amb penya de 1,90 per allà) i que a sobre agafava tots els refusos i xutava sol a porteria.... ja es pensaven que tenia poders màgics, i lo de desmarcar-me a la frontal de l`àrea fent passos endarrere quan tothom corria cap endavant, i que a sobre, llavors jo fos la millor opció de passada ja els ha sobrepassat.

Quan després d’una hora i mitja jugant sense parar s’ha acabat el partit perquè un s’ha fotut els lligaments enlaire, un alemany que també jugava al meu equip m’ha dit que he estat el millor del partit, cosa que ha contrastat amb un altre del meu equip que només em cridava dient-me que alentia els contraatacs (per ells un contraatac és un “patadón” que li’n diem nosaltres, però com que les defenses no es mouen mai de lloc.... i sempre estan en formació, no serveix de res un “patadón”....).

En fi, em sento un estranger pel que fa a la llengua perquè encara no l’acabo d’entendre, i em sento un estranger dins el camp perquè tampoc entenc el seu futbol.

dimarts, 3 de gener del 2012

La policia i la seguretat privada. Dia 35.


Ja ho he dit uns quants cops, aquí a Brasil hi ha molts tipus de policia.

En primer lloc tenim la Guàrdia Civil, que és la policia més comuna, aquests no porten tricorni i i serien com la policia local de Catalunya però estan pagats per cada estat, van pels poblats fent-se els simpàtics, fiquen alguna multa al que la lie MOLT dins la ciutat i em sembla que porten alguna investigació de tipus criminal local. Cobren 10 Reais per cada hora que treballen i em sembla que poden arribar a cobrar 1200 Reais al mes (menys de 600€ al mes), lo que fa que aquesta policia et pari sovint quan vas amb cotxe i et demani la propina.

Després tenim la Policia Militar, que és una policia més dura, els seus agents no són tan rodonets i estan una mica més ben pagats, la gent els respecta i els tem una mica més, venen a ser com la Guardia Civil però amb competències de més calibre.

La Policia Federal és la mateixa en tots els estats de Brasil, s’encarrega de timar als turistes demanant-los taxes per ves a saber el què, i controlen les fronteres del país, controlen el tràfic d’armes, d’animals, de vegetals, de drogues i temes criminals que afecten a diversos estats. Les seves competències estan per sobre de les altres policies i tenen més autoritat. Aquesta policia s’excusa a si mateixa dient que les fronteres del país són molt grans..... que hi ha grans bosses de despoblament a l’interior del país..... que necessiten més efectius..... i per tant crec que és per això que em sembla que no fan gran cosa.

La Policia Rodoviaria es dedica a passejar per les carreteres, i té les competències de trànsit i tràfic de drogues en les vies interurbanes. Aquests només els he vist dinant en restaurants.


Jo al seu lloc no em mouria.



I després hi ha els BOPE (Batalhão de Operacões Policiais Especiais) que són un cos de policia d’èlit a mig camí entre els antidisturbis i els comandos de l’exèrcit que només existeixen a Rio de Janeiro, utilitzen vehicles blindats i no pregunten. Són els que entren a les fabeles on no s’atreveixen a actuar la Guardia Civil ni la Policia Militar i duen a terme la guerra contra la droga (són els que veiem per les notícies disparant), si els trobes pel carrer és que estan actuant, i ja he dit que no pregunten, i per tant només pots quedar-te estirat a terra amb les mans al cap esperant a que passin de tu, posar-te a córrer si estàs a prop de foc creuat, o posar-te a disparar si ets un membre d’una màfia del tràfic de drogues perquè van a per tu.







Per anar pels carrers, els Bope habitualment utilitzen blindats. És habitual que després les seves
accions, la policia desmantelli arsenals d'armes amb bazoques en mans dels narcotraficants.


Detalls d'un blindat dels BOPE brasilers.

També hi ha altres cossos de seguretat privada que impacten bastant, heu vist mai els de Prosegur posant calers als caixers autòmatics? Doncs aquí van 6 o 7 efectius junts a tot arreu, amb vehicles encara més blindats que els d’aquí, i escopetes retallades i antibales (evidentment). I a dins de cada banc sempre hi ha almenys un agent de seguretat privada en un racó amb un revòlver a la mà. No m’estranya que els bancs només obrin 5 hores al dia i cobrin comissions per fer transferències i treure diners en comptes d’oficines diferents, encara que siguin del mateix banc.

No us poseu en problemes que aquí torturen.