diumenge, 16 de setembre del 2012

L’esporta català, l’endemà de la independència.

Quan em discuteixo amb partidaris de seguir amb Espanya, o sobretot quan parlo de política amb gent de fora de Catalunya, en algunes ocasions em trobo que l’argument  més potent que tenen és:

-                    -      Sí, sí, pero entonces el Barça tendría que jugar en la Liga Catalana, y sólo podría jugar contra el Espanyol, el Nástic, el Lleida, el Girona, el Mataró y el Granollers.

Primer de tot vull dir que aquest tema m’importa molt poc, però és veritat que el Barça per segons qui és una religió i sofriria en aquest hipotètic cas, i és veritat que el Barça i el Madrid es retroalimenten.

En cas de trencament amb Espanya, segurament moltes passions es canalitzessin a través del futbol i probablement s’haguessin de suspendre alguns partits del Barça i potser també de l’Espanyol a causa dels aldarulls a mig partit i de no poder garantir la seguretat dels jugadors, per no dir la seguretat dels aficionats quan els catalans fóssim els visitants. A més probablement la LFP expulsarà el Barça i l’Espanyol de la competició i el Madrid guanyarà la Lliga 2012-2013.

Segurament la copa catalana de futbol guanyarà el prestigi que no ha tingut mai en anys subsegüents a la independència, i es crearan lligues catalanes de futbol, però el Barça.... Us penseu que no rebrà múltiples ofertes per jugar en altres lligues? Per proximitat la Lliga Francesa semblaria que és la que tindrà més números per acollir els equips de futbol d’elit catalans, però per a qualsevol desplaçament s’hauria d’agafar l’avió igualment cada cap de setmana. Això lligat a que penso que França tindrà algun paper destacat en el nostre destí encara que només sigui per fer la guitza als espanyols i perquè li interessa una Catalunya plena econòmicament per potenciar el clúster industrial format per Marsella, Lyon, Toulouse, Bordeaux, Montpellier i Barcelona. Farà que hagi de tirar-se endarrere en una cosa tan mediàtica com acollir el Barça com a gest de cara a Espanya, a més la Lliga Francesa no seria la millor pel Barça. Jo m’imagino el Barça jugant a Itàlia, rivalitzant cada temporada contra la Juventus en el mític “clàssiche” mediterrani. O encara millor!!!! ....el Barça jugant a la Premier League..... Gunners, Diables Vermells, City, Tottenham, Chelsea, Liverpool.... i Culers jugant junts!!!! Sens dubte serà la “Nova Lliga de les Estrelles”.  També m’imagino una Lliga Ibèrica o que tot plegat donés un impuls definitiu a la Superlliga europea de futbol. És a dir que crec que en aquest aspecte ells hi tenen més a perdre que nosaltres.


Pel que fa a la resta d’esports es desenvoluparan les lligues catalanes, cosa que fins i tot beneficiarà la competitivitat dels equips amateurs, el ressò del bàsquet català a nivell europeu disminuirà, l’hoquei seguirà igual i continuarem  guanyant copes d’Europa a mesura que els nostres jugadors seran exportats i seguiran guanyant prestigi internacional. L’Esport seguirà estan molt ben cuidat a la nostra nació i encara tindrem més noves instal·lacions de primer ordre arreu del territori a causa de l’augment del pressupost de la Secretaria General de l’Esport i les subvencions que atorgarà, quan jo sigui alcalde de Tremp i Manel Riu Síndic de Greuges, s’instal·larà l’herba artificial al Pedra Santa de Tremp i s’instal·laran plaques solars a sobre de tots els edificis dels complexes esportius de la ciutat.

Pel que fa a les seleccions catalanes, finalment ja les tindrem aquí! Desapareixeran les seleccions de friquis que juguen a esports més alternatius que el hoquei-piscina-submarí o el fut-tennis en els quals abans de la independència érem potències mundials. I sobretot tindrem frustacions severes en la primera qualificació per al Mundial de fubol Rússia 2018 en la que Espanya es classificarà per disputar-lo i nosaltres no. Els èxits en esports col·lectius de molts jugadors no arribaran sinó de forma puntual fins d’aquí a molts anys, però tindrem grans esportistes individuals i d’esports col·lectius de pocs membres com el Voleibol.

A més organitzarem els Jocs Olímpics de Lleida 2028 en els que desbancarem la candidatura de Madrid que quedarà en segona posició.

Fins aquí puc predir en els afers  sobre l’esport de després de la independència.

dimecres, 12 de setembre del 2012

Reflexions sobre l'endemà de la independència.


Després de la manifestació d’ahir......   estic tan segur que d’aquí menys d’un any haurem començat el procés de secessió, que ja fa uns mesos que  m’hi estic jugant sopars. Ara és fàcil dir que els meus amics pagaran encantats, però fa uns mesos em miraven atònits i es pensaven que seria l’aposta més fàcil de la seva vida, crec que ara ja no ho tenen tan clar.

            No em pregunteu com va començar aquesta espiral sense aturador en que van començar a aparèixer independentistes per tot arreu perquè ja més igual. Potser va ser en l’època d’Aznar i Acebes, potser va ser per l’aparició de lobbys independentistes, potser va ser per afers relacionats amb el Constitucional, potser per AIXÒ, potser pels continus atacs contra la nostra llengua o potser per l’expoli que sofrim també continu,  potser va ser la recollida de firmes contra l'Estatut..... No em pregunteu perquè fa tants anys que estic vinculat a moviments culturals catalanistes i independentistes, o perquè vaig ajudar a organitzar la consulta sobre la independència de Catalunya a Tremp, no m’ho pregunteu perquè jo ara ja miro endavant. Vull fer públiques les meves reflexions sobre l'endemà de la independència i m’agradaria que vosaltres també hi diguéssiu la vostra.

Què passarà amb la monarquia? L’exèrcit? La llengua catalana, castellana i anglesa? El deute espanyol? Les nostres pensions? La relació amb la UE i les fronteres? Els països catalans en general?

Ahir a les notícies es va fer molt ressò sobre que passaria amb l’esport català, em va semblar que van tractar el tema molt superficialment..... demà us passo la meva primera reflexió sobre això, estigueu atents!


dijous, 10 de maig del 2012

Resposta a la carta veritats i mentides hispano-catalanes


La historia de les 4 barres és una llegenda, i probablement és tan certa com la llegenda de Sant Jordi, l’Odissea d’Homer o el lobo-hechizado de Castilla. Felicitats per desmentir una llegenda que va ser documentada per primer cop al segle XVI quan als fets als quals es refereix van ocórrer al segle IX o X. Hi ha documentació abundant a internet que així ho explica i en cap lloc s’insinua que pugui ser certa. Tot i així, no dic que part de la societat popular catalana no pensi que aquesta llegenda ocorregués realment..... però també hi ha espanyols que es pensen que l’atemptat de l’11-M va ser una confabulació del PSOE amb el suport d’ETA i ningú se’n riu.... potser d’aquí 1.000 anys també hi haurà gent que es pensarà que “Ossama Bin Laden” en realitat es deia “Patxi Bin Ladietarrak” i que les Torres Bessones van ser enfonsades amb una olla a pressió plena de goma2.

Pel que fa a l’autèntic origen de la senyera, el més probable és que el primer en utilitzar-lo fos “Ramon Berenguer IV, Princep d’Aragó”, per això els aragonesos sovint s’apoderen de la senyera i diuen que la van inventar ells, el que no diuen és que aquest tal Berenguer va ser qui es va casar amb Peronella d’Aragó (Petronila de Aragón), i abans d’aquesta unió que va suposar l’aliança permanent entre el regne d’Aragó i els comptats catalans, Ramon Berenguer IV va ser Compte de Barcelona (Suposo que si jo em casés amb alguna princesa també preferiria que em diguessin príncep abans que cabaler de “Casa Fitgina de Tremp”, qüestió de gustos).

Lo de dir que La Caixa és comparable al Comercial Bank Of China és com negar que quan viatgés i dius que ets espanyol, la resta d’europeus, canandencs, australians i japonesos no es pensen que som un país en vies de desenvolupament.
Shangai té 3 vegades més població que Catalunya, Xina té 26 vegades més població que Espanya, pots tornar a felicitar el que t’ha enviat aquest mail per una altra obvietat.
No sabia quan es va inventar la sardana ni qui era Pep Ventura, em sap greu..... però ja em pensava que no era anterior als balls al voltant de les fogueres del Paleolític. Però ja que en parlem podem dir que Pep Ventura no va ser l’inventor de la sardana, va ser qui la va consolidar i la va posar de moda, el que si que és veritat és que va néixer a Jaén accidentalment en un viatge de la seva mare per visitar el seu pare que hi estava destinat com a militar, era tan militar com Francesc Macià, expresident de la Generalitat de Catalunya. L’origen de la sardana es remunta al segle XVI. Per cert, el flamenc és del segle XVIII. I ja que parlem de coses anteriors a altres coses podem dir que l’existència del català, és bastant anterior al castellà, o així ho acredita la primera documentació trobada en ambdues llengües, fins i tot hi ha teories que diuen que el castellà va sorgir a partir d’un dialecte del català, però això no els hi diguis que els farà molta ràbia, jajaja! I posats a esmentar possibilitats..... perquè no esmentar les teories que diuen que Miquel Servent va néixer a Catalunya, potser us sonarà més com a Miguel de Cervantes, com que no sabem on va néixer, diuen que va néixer a Alcalà de Henares i ja està.

1714 una guerra Hispano-catalana? Quin ignorant es pensa que hi ha algun ignorant que es pensa això? Jo a vegades, havia comparat la Guerra de Successió amb la Primera Guerra Mundial ja que va involucrar més de mitja Europa i les seves colònies..... I lo de austriacistes i borbons en tots els territoris és una altra obvietat, com que hi havia sublevats i republicans en tots els territoris de l’estat al començament de la Guerra Civil Espanyola, això de borbònics en terres catalanes queda clar quan encara avui en dia s’utilitza el pseudopseudònim de “gavatxos” per anomenar els habitants de poblacions com Talarn o Cervera (que majoritàriament van donar suport a la corona francesa). D’altra banda, qui va escriure aquest mail no té ni idea de que significa l’11 de setembre pels catalans.

Continuem..... el caganer, si aquest paio diu que no es generalitza fins al segle XIX, ja suposem que algú devia cagar el 25 de desembre de fa uns 2012 anys pels voltants de Betlem però ja m’imagino que  no devia portar barretina, tot i que potser sí que hi havia els caganers que últimament s’estan tornant més populars que porten la samarreta del Barça. Finalment, pel que fa al Papa Noel, sí que devia voltar per Betlem fa 2.000 anys tot i que Coca-Cola se’n volgués apropiar l’autoria a través d’una campanya promocional fa 50 anys. I els “angelets” tothom sap que són un altre mite copiat de l’autèntic “Ratoncito Pérez”.

A més..... Bola de Drac és molt millor en català que en castellà!

Als teus amics que els agrada tan explicar la història a la seva manera..... et recomano que els facis arribar un power-point que t’adjunto en un altre mail, almenys aquestes especulacions es basen en certa documentació i incongruències de les èpoques de les quals parla. 


(Si algú vol que li faci arribar el power-point del qual parlo a l'últim paràgraf, que posi un comentari al facebook i veurà que els catalans també sabem especular)

dilluns, 7 de maig del 2012

Veritats i mentides hispano-catalanes. Primera part

Ahir una amiga em feia arribar aquest text en un e-mail i em deia:

-¿Què....? ¿Què me'n dius de tot això, com m'ho rebats.....?

Demà o demà passat publicaré al blog la resposta que vaig donar a la meva amiga..... De moment podeu comentar el que li hauríeu contestat vosaltres.



LA HISTORIA NO PERDONA MITOS


     Soy un barcelonés de 30 años que, como mi generación, creció con el Club Super 3, el Tomàtic, la Bola de Drac, la Arare , Sopa de Cabra, Els Pets, Els Caçafantasmes, "Regreso al Futuro". Veíamos la predicción del tiempo en la TV 3, con los dibujos de soles y nubes sobre un mapa de los Países Catalanes.

     En la escuela nos explicaban la historia de las cuatro barras, pintadas por el emperador franco con la sangre de Wilfredo el Velloso sobre un escudo o tela de color amarillo-dorado: así nació nuestra bandera ( la Senyera ). Los domingos por la mañana bailábamos sardanas en la plaza de la Iglesia , y daba gozo ver en un mismo círculo a los abuelos y los nietos, cogidos de la mano. En Navidad hacíamos cagar al "Tió", y poníamos un "Caganer" con barretina en el Nacimiento. Así,
disfrutábamos de una auténtica Navidad catalana como Dios manda.

     En la primavera cogíamos las Xirucas ( 
Chirucas , marca de calzado ], y nos íbamos a nuestros Pirineos a disfrutar de nuestras montañas y sierras, en nuestra tierra. Celebrábamos la "Diada", con ánimo de no olvidarnos de la derrota de nuestro pueblo contra Felipe V y los españoles.

     Somos un pueblo trabajador, con carácter, distinto del resto. Tenemos la Caixa , el RACC, los Mozos de Escuadra y los
Ferrocarriles Catalanes. ¿Qué más queremos? Pues queremos, queremos, queremos.


     Pero la verdad no se puede ocultar siempre. Te vas de Erasmus a Londres, y descubres que existe vida fuera de nuestro pequeño planeta catalán. Que también hay trabajadores con carácter en otros territorios. Que la Caixa no es tan importante, si se compara con el Comercial Bank of China. Que solamente una ciudad como Shanghái tiene 20 millones de personas (tres veces toda Cataluña).

     Descubres la verdad: que lo de las cuatro barras de Wifredo el Velloso sólo era una leyenda, un mito, sin fundamento histórico. Ni Wifredo fue contemporáneo del emperador, ni se usaba la heráldica en ese siglo. Además, hasta la unión con Aragón, el emblema de los condes de Barcelona fue la cruz de San Jorge (una cruz de gules sobre campo de plata).

     Descubres que la sardana la inventaron en el año 1817. Fue un tal Pep Ventura, que tampoco se llamaba Pep sino José, nacido en Alcalá la Real, provincia de Jaén, e hijo de un comandante del Ejército español.
Se la inventaron, porque no podía ser que la jota de Lérida o del Campo de Tarragona fuese el baile nacional. Y tampoco podía serlo el baile denominado "El Españolito". Por eso se inventaron la sardana a comienzos del siglo XIX: para crear una identidad nacional inexistente hasta entonces. La sardana, otro mito.

     Descubres que en 1714 no hubo ninguna guerra catalana-española, que Cataluña no participó en ninguna derrota bélica. Fue una guerra entre dos candidatos a la Corona de España, vacante desde la muerte de Carlos II sin descendencia: entre un candidato de la dinastía de los Borbones (de Francia) y otro de la de
Austria (de tierras germánicas). En todos los territorios de la Corona de España hubo austracistas y borbónicos: por ejemplo, Madrid, Alcalá y Toledo lucharon en el mismo bando que Barcelona. No fue, como intentan venderlo, una guerra de secesión, sino de sucesión: ningún bando aspiró nunca a romper la unidad dinástica entre Castilla y Aragón, ni la separación de Cataluña. La Diada , otro mito.

     Descubres que el "Caganet" del belén es una "tradición" que no se generaliza hasta el siglo XIX, como la sardana. Y que el "Tió" es otra milonga identitarias y absurda. La Navidad catalana, otro mito.

     Te das cuenta que [los nacionalistas catalanes] nos han tomado el pelo. No nos han educado, sino adoctrinado. Que nos han alimentado, sin darnos cuenta, de una "ideología total" que se encuentra por encima de todo y de todos. Lo abarca todo: permite pisar el derecho de las personas, modelar la Historia a su gusto, y determinar qué está bien o mal.

      Te das cuenta que [los nacionalistas catalanes] nos han adoctrinado a través de mitos, leyendas, mentiras. Que han construido o falseado una realidad, con tal de fundamentar su ideología. Intentaré poco a poco ir comentando esos mitos. Pido ayuda y la colaboración de todos, para tratar de encontrar otras mentiras. Así, [los catalanes] podremos liberarnos de esos mitos, y ser libres de verdad.

Está claro que eso de viajar, es para algunos, una estupenda vacuna contra la estupidez y el aldeanismo. 


 Si estás de acuerdo difúndelo para conocimiento de todos.

dijous, 26 de gener del 2012

¿TREMP ESTÀ A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA?

La independència de Catalunya és un tema que cada dia està agafant més rellevància en el si de les converses quotidianes de tots nosaltres i en els debats interns de la majoria de partits polítics de Catalunya. Ara bé, si hem de dir qui va per endavant en aquest assumpte, sens dubte la societat civil passa la mà per la cara als polítics.

Grans quaderns de notes haurien de prendre alguns sobre les lliçons exhibides per les persones anònimes que van manifestar-se el 10J, o en les consultes populars sobre la independència a favor del dret a decidir.
El cas del municipi de Tremp n’és un exemple més, ja que a nivell institucional s’ha intentat ignorar (i es va aconseguir) els esdeveniments anteriors.

Finalment alguns ajuntaments han mogut fitxa i han decidit associar-se en una associació (Municipis per la Independència) que vol donar a conèixer elements que informin, conscienciïn i convencin a la societat civil sobre aquest assumpte, a més d’indagar sobre les conseqüències teòriques i pràctiques que l’horitzó d’una Catalunya amb plenes llibertats nacionals comportaria.

Al Ple de l’Ajuntament de Tremp del pròxim dimecres 31 de gener de 2012, es votarà si el nostre municipi es suma a aquesta iniciativa, o segueix enrocat en ignorar els canvis i la trajectòria ideològica que està tenint la societat trempolina, sense tan sols plantejar-se que és el que voldria, i convindria a la immensa majoria de ciutadans de la nostra ciutat.

Segons les meves matemàtiques i les polítiques de passadís que he practicat, els 6 regidors dels grups municipals de CiU i ERC-SIP votaran a favor de la proposta. Però tot i així encara faltarà un vot per arribar als 7 vots que marquen la majoria absoluta necessària per aprovar l’acord.

Si fem cas de la posició que sempre ha pres per unanimitat el grup socialista de Tremp en les qüestions referents a aquest tema, hem de suposar que els seus 6 vots seran negatius a l’acord.

I finalment, queda el vot decisiu del controvertit regidor no adscrit. Tot i que durant la campanya es va fer un fart de reivindicar les aspiracions nacionals de Catalunya i es va definir com un independentista de pedra picada. Pel que em diu als passadissos, encara no ha decidit el que crec que pels seus votants seria una decisió gairebé immediata. De fet, fins i tot recordo uns quants dels membres de la seva llista fent campanya a favor de la votació del 25A, assistint a la manifestació del 10J, o lloant la moció que dimecres votarem.

Com acabarà tot? El regidor no adscrit prendrà una decisió incoherent més i votarà en contra de la moció? El grup socialista em sorprendrà gratament i aprovarà la proposta? Algun regidor socialista trencarà la disciplina de vot i ens ajudarà a aprovar l’acord?    ¿............?

Per la meva banda, jo continuaré fent política de passadissos  i demanaré el vot positiu a aquesta moció al grup socialista, i altre cop al regidor no adscrit. I passi el que passi també us explicaré com ha acabat tot plegat, encara que espero que us n’assabenteu abans, a través dels mitjans de comunicació que convocaré per a que assisteixin a aquest Ple.



dilluns, 23 de gener del 2012

Renyades i encerts. Dia 37.

Avui m’han renyat per primer cop a la feina. Més que una renyada ha estat un cridada d’atenció, a mitja tarda la coordinadora del laboratori m’ha cridat i m’ha fet sortir del laboratori:

- Perquè ajudaves una altra noia rentant la vidrieria que ella embrutava?
- Bé.... estava rentant la meva, m’havia d’esperar a que bullís l’aigua que tenia al foc...., no tenia gaires coses.....
- Sí però ho ha de fer ella, sinó es pensarà que li rentaràs tu o un altre company el pròxim cop, al mateix haver de netejar la teva.......
- Però en aquell moment no tenia feina i si puc ajudar.....
- Que no! I que no!
- Com manis, això és fàcil de complir....

I l’altre dia..... no em van renyar però els hi veia l’odi a la cara....:

- Marc! On has posat aquella dada de la vitamina C que condiciona el treball que hem fet durant tota la setmana?
- No, jo no..... ho apunto tot, i això no ho tinc.....
- Però tu eres el que pesaves les masses d’àcid ascòrbic.....
- Però no era necessari apuntar res en aquells 2 casos....
- Que sí! Que sí! I ho havies d’apuntar tu!
- Si això és com tu dius no he entès el procés que estem fent....
- Ho veieu? Ha estat ell el que ho ha perdut i haurem de repetir la feina de tota la setmana per aquesta dada.....
- (tots) Sí! Sí!
- És tard, anem cap a casa. Tu Marc queda’t una estona més buscant la dada...

I jo buscant la dada fins que em vaig donar per vençut. Aquella nit vaig dormir nerviós i no vaig parar de somiar en llimones, cajús i abacaxis! I quan l’endemà arribo al laboratori els explico que no he trobat la dada i que segons el procés (segons com el tinc entès jo), aquella dada no és necessària, per tant no vaig fer-ne l’anàlisi pertinent, i per això aquesta dada no existeix! Que jo ho apunto tot!



L'endemà, la mateixa conversa, però un que semblava que entenia de que parlava em dóna la raó:

- Aps, doncs és veritat.
- (I tots) Sí! Sí! Sí!

L’ambient es va descarregar i va passar de ser tens com un Ple de pressupostos en que es parla dels xous de la Diputació de Barcelona, a haver-hi les conyes de sempre.

I jo pensant:

- Colla de mamons! Ahir m’hauríeu crucificat sinó hagués estat l’hora de plegar i anar cap a casa! I ara tots sí! Sí!

Finalment avui...., he de dir que he estat bastant brillant en uns càlculs estequiomètrics, sense calculadora, sense mirar a la taula periòdica i més ràpid i raonadament que ningú he solucionat un problemet d`una solució padró... No ha estat gaire difícil però feia tants anys que no ho feia, que m’he sorprès a mi mateix recordant els pesos moleculars de tots els elements necessaris i la manera de solucionar el problema...

I els caps m’han dit que ara que em coneixen i saben com treballo, si mai ho necessito m’expediran una carta de recomanació!  

- Jijijiji! Estic content i motivat de nou!

dilluns, 16 de gener del 2012

Crònica dels brasileiros e o futebol. Dia 36


Cada dimecres i cada divendres, a mitja tarda, alumnes, professors, vidells i administratius queden per jugar a futbol. Aquí no hi ha edats, tots juguen per igual des dels 18 anys fins al 60, i ja us asseguro que ja m’agradaria estar així d’en forma als 60 anys. S’ho curren molt! Tothom va amb petos que neteja algú cada setmana, i juguen 11 contra 11, si arribes tard et fots!

Jo sempre he pensat que el fútbol és o hauria de ser un joc, però per als brasilers és més que això, és la seva religió i és la seva vida. Contrasten el seu coratge en el joc, la seva motivació, la seva força, la seva velocitat i els seus desplaçaments llargs amb la poca intel·ligència que demostren, tant quan tenen, com quan no tenen la pilota.

Tots els jugadors que avui hi havia jugant a la uni, ja fossin vells o joves feien una mitjana d’altura de 1,85 m i 90 kg de pes, són jugadors incontestables físicament. Quan els he dit que volia jugar amb ells, segur que han pensat que m’havia escapat de la purga espartana que deuen fer als nens quan són petits. No deuen deixar jugar a futbol als nens baixets o dèbils (o els deuen tiren per un penya-segat que sé jo....) i així quan són grans tenen només superhomes futbolistes.

Els brasilers van molt bé de cap, s’ha de dir! Però són estàtics, són individualistes, no són gaire tècnics, i tens més possibilitats de rebre una passada si estàs a 30 metres de la pilota que a 6. He jugat de mig centre perquè tenia ganes de crear futbol, i sens dubte no estaven acostumats a tenir una opció de passada entre la defensa i la davantera, quan han vist que he fet una passada endarrere encara ho han trobat més exòtic, i quan han vist que em quedava a la frontal de l’àrea als córners (com he d’anar a rematar amb penya de 1,90 per allà) i que a sobre agafava tots els refusos i xutava sol a porteria.... ja es pensaven que tenia poders màgics, i lo de desmarcar-me a la frontal de l`àrea fent passos endarrere quan tothom corria cap endavant, i que a sobre, llavors jo fos la millor opció de passada ja els ha sobrepassat.

Quan després d’una hora i mitja jugant sense parar s’ha acabat el partit perquè un s’ha fotut els lligaments enlaire, un alemany que també jugava al meu equip m’ha dit que he estat el millor del partit, cosa que ha contrastat amb un altre del meu equip que només em cridava dient-me que alentia els contraatacs (per ells un contraatac és un “patadón” que li’n diem nosaltres, però com que les defenses no es mouen mai de lloc.... i sempre estan en formació, no serveix de res un “patadón”....).

En fi, em sento un estranger pel que fa a la llengua perquè encara no l’acabo d’entendre, i em sento un estranger dins el camp perquè tampoc entenc el seu futbol.