divendres, 28 d’octubre del 2011

Dia 12. El segon xurrasco, les begudes.

Aquest post és la seqüela de l’anterior, el segon xurrasco.





Un xurrasco brasiler no és un xurrasco ni és brasiler si no hi ha caipirinhas i cervejas a fons, ja vaig dir que lo únic que no portava alcohol i carn eren els limâos i el sucre, que són 2 dels ingredients del Cuba Libre Brasiler.










Pel que fa a la cervesa, aquesta gent la posa al congelador fins que es comença a congelar, llavors la cervesa es pot veure, doncs vinga a veure cervesa congelada. A més hem de recordar que l’alcohol és anticongelant, per tant es solidifica per sota de 0ºC.














Els líquids anteriors són obligatoris però existeixen altres complements comuns que els amics de la família amb qui visc també van proveir-se per a que jo els pogués provar tots, i esclar.... no podia fer-los un lleig:


La botella de més a l’esquerra era un licor de canyella que tenia un autèntic aroma de canyella i un gust suau al final.....

La botella amb el 51 és cachassa! Autèntic licor de canya de sucre de més de 40º, i no obstant potable i amb més característiques que l’incendi que et provoca al coll (S’ha de beure amb molta moderació).

La tercera botella era cachassa amarelha, madurada en fusta i de més qualitat però no sé quina contrapartida em deien que tenia....

I la quarta botella és una beguda afrodisíaca que no vaig voler provar i que ells tampoc van provar, recordo que quan vaig sortir de Catalunya em vaig lligar el pixador i no vull que m’exploti.

I lo que hi ha al got de sorbet és una beguda casolana que van fer ells que no sé com es deia.... mortal....






:-p

dimecres, 26 d’octubre del 2011

El segon xurrasco. Dia 12








Aquest diumenge em vaig aixecar tard però amb ganes de fer coses brasileires, i què hi ha més brasiler que una xurrascada. A l’hora que era ja no vaig esmorzar perquè si avui fem un altre xurrasco, no val la pena que m’hagin d’embocar igual que a un ànec que engreixen per fer foie....





El xurrasco d’aquesta era menys nombrós, però no per això hi havia menys menjar,.... vaja sí.... hi havia menys menjar perquè aquest cop no havien comprat ni amanida ni postres.





Lo únic que hi havia a la festa que no fos carn i que no portés alcohol els limâos i el sucre, 2 dels ingredients de la caipirinha! I com que volia fer coses brasileires vaig fer-me l’amo de la barra! Caipirinhas venen caipirinhas van!




El xurrasco d’aquesta setmana era més variat! La família de brasilers i els seus amics havien comprat més varietat de carns per a que jo pogués experimentar-ho tot! La llista de la compra per la carnisseria era la següent:


Gepes com les dels camells però d’un
tipus de bou molt xungo que tenen per aquí.




Lingüissa com la que tenim a Catalunya però sense pebre i no tan bona.












Contrafilets com els del xurrasco de la setmana passada.



Un altre tipus de lingüissa de pollastre però
amb espècies i formatge per dins....increible!






















Salxitxes a la vinagreta...... I ah sí!!!!!! Hi havia alguna cosa que no era carn a la xurrascada, el pinxo que veieu a la foto de la dreta és de formatge passat per l’ha graella a mig fondre....també exquisit.












Ja veieu que em cuido.














:-)

dilluns, 24 d’octubre del 2011

La festa d’aniversari. Dia 11

Les bolinhes són les boletes enganxades al pastís






La família de brasilers amb els quals visc fa setmanes que preparen la festa d’aniversari d’una de les seves afillades, i el regals de la família en el qual jo també he col·laborat una mica fent bolinhas és aquest:



Són uns autèntics artistes! Cada peça del pastís està feta a mà! Hem estat dies i dies durant hores i hores parlant portuguès i fent floretes però el resultat és aquest! Increïble!








L’aniversari de la nena va ser espectacular, preparació, menjar, ambientació i regals al nivell d’una comunió, però aquesta no es fa cada any....


A part de la decoració més evident hi havia playstations, wiis, altres consoles que desconeixia, el guitar hero, uns quants PCs, un palau ple d’obstacles i de boles supergran per als nens, una maquina d’aquelles que només he vist als dibuixos en que un s’asseu i l’altre va tiran pilotetes fins que toca a un piuet i el que està assegut davant seu cau a l’aigua, una cistella que compta el punts que fas en un minut, una petita ciutat per a nens que no es veu, altres màquines de fira....



Hi havia 75 convidats entre nens, pares, familiars, amics i...... jo. El servei estava molt bé, el menjar encara era millor, la decoració ja ho heu vist.... un somni per als nens.










Només em va saber greu que Espanya va guanyar tots els partits del PRO que els grans vam colonitzar, sense que jo pogués fer res per evitar-ho ni els nens ens poguessin fer fora de la consola.....

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Dia 8. You are the spanish gai. No! ni spanish! Ni gai!

Els brasilers són SUPERsimpàtics, els agrada molt xerrar encara que sigui de qualsevol casa i si et veuen sol o apartat en algun lloc de seguida et venen a integrar, són molt acollidors.

El campus és petit i sóc l’únic Mediterrani de tota la uni, la gent parla molt i tothom ja sap perfectament qui sóc, on treballo..... fins i tot em van citar textualment en una conferència d’antics alumnes quan parlaven dels idiomes....

Així doncs això es tradueix en que tothom em ve a parlar i molts em diuen:

-   Hi Marc! I’m _______, you are the spanish guy. I study spanish/my neighbour studies/ my friend studies/my enamorado/....... and I/he/she/we.... love Spain, Can I/he/she/they..... practise spanish with you?

      -   Me’ls miro amb cara de que m’estàs dient:

-    I’m not spanish, I’m not gay, I hate Spain.

I es queden tots flipant igual que quan vam jugar al PRO, em van passar els comandaments de la PlayStation amb l’equip d’Espanya ja elegit i quan em feien un gol jo també el celebrava amb ells.....

Total, que es queden flipant i llavors ja parlant en castellà si parlaven en primera persona, o seguint en anglès si parlaven per tercers, ja els tinc al meu terreny i els explico el cas de la relació entre Catalunya i Espanya.

Això m’ha passat exactament així més d’una i dues vegades!

dijous, 13 d’octubre del 2011

Dia 9. La notícia de dia.

Avui he dormit poc i he anat cap a la feina, com que és divendres i a Lleida em vaig entrenar molt a sortir dijous i haver de rendir el divendres, no he tingut molts problemes, estic més en forma del que pensava.

A tots els telenotícies de Brasil surt la mateixa notícia, com fa uns dies Tremp o Barberà a Catalunya. És possible que ja hagueu llegit la notícia en diaris com l’ADN, Metro, o AltPirineu.org, però per si de cas us ho explico.

Doncs resulta que en un poblet del nord-oest de Brasil hi havia un home que fotia les banyes a la seva dona, fins aquí bastant comú i normal.

La dona s’assabenta que el seu home té un amant, i contracta un assassí per a que la mati a canvi de 1000 Reais(uns 500 €), això ja no és tan normal però si que és comú aquí (et poden fotre un tret per molt menys).

L’assassí va l’encontre de l’amant i quan la va a pelar l’amant el reconeix com un amic de l’infància, poc comú.




Llavors comencen a xerrar i l’assassí es dóna compte de que no pot matar la seva amiga, però que necessita els 1000 Reais, així que fingeixen el crim, la dona s’estira al terra, l’assassí l’hi emplena el pit de ketchup, sí! Si! Ketchup! (Surt la imatge de la dona enketchupada a la tele!) I l’assassí li fa una foto per demostrar que ha matat l’amant.



L’assassí ensenya la foto a qui l’ha contractat i li paga, sembla que tot bé no?

Doncs el marit continua arribant tard a les nits.... i al cap d’uns dies, la dona i l’amant es troben a una festa. ¿I què creieu que fa la dona?







Doncs sí, jo també hauria fet el mateix, la dona tota indignada se’n va cap a la policia federal i diu que l’assassí l’hi ha estafat els 1000Reais, que havien fet un tracte i que ell no l’havia complert.

A l’amant no l’ha pelat però a mi quasi si que em mata de riure! Jajajajajaja!


Aquí teniu la notícia la completa





dilluns, 10 d’octubre del 2011

Dia 8. Dijous universitari

Ahir a la nit van arreglar l’internet a la casa on estic allotjat, tot el dia que només penso en acabar ràpid la feina i escapolir-me per anar a parlar amb el meus per Skype. En tinc moltes ganes....

Són les 5 de la tarda, crec que ja he complert, no veig feina a la vista així que marxo, quan estic marxant em creuo les alemanyes que van cap a la piscina a banyar-se:

          - Come to the pool with us!
         -  No! No! If I go to the swiming pool will be very late when I will arrive at my house and today I’ve to go walking.....
         -  That’s a moment, you ‘ve to prove it! And later we can go to the White Party.
         -  No! No! Tomorrow I’ve work at the laboratory at 8 o’clock and my house it’s so far.
        -  If you comes to our house to sleep, you can sleep few hours and go to the work.....
         -  No! No!.....
         -  The party ends at five o‘clock, you can sleep 2 hours.
         -  No! No! The work......

I en aquell moment passa per allà la meva tutora de la feina i em diu en portunyol:

        - Amanhà vossé tenhe venir maiz tarde.

Així que sense ganes cap a la piscina, i cap a casa les alemanyes... però abans de sopar els vaig confessar que al començament no volia vindre perquè volia connectar-me a l’Skype aviat. S’havia fet tard després de la piscina, anar a comprar, dutxar-nos.... però finalment em vaig connectar a l’Skype des de casa les alemanyes, més d’una hora de monòleg a les 2 de la nit hora catalana, parlant amb la meva llengua que ara encara estimo més, explicant coses a la mama, el papa i la Laura, que feliç vaig ser....

I la festa a la discoteca de després..... ja s’ha fet molt llarg el post, ja us explicaré una altra festa un altre dia, només dir-vos que es deia White Party i que tothom havia d’anar de blanc, va ser divertit.


dijous, 6 d’octubre del 2011

Dia 7. Brasilers, canvi climàtic i més festa.

Avui he “trabalhado com um preto” que diuen ells (treballat com un negre)m’han ensenyat la seva metodologia de treball a l’hora de fer valoracions, i m’han fet practicar variacions del protocol tot el dia, no he parat ni un moment i ha més he dinat a deshora i sol perquè hi havia coses que no es podien deixar a mitges (amb la planificació del dia s’hi han lluït perquè era evitable). A més, avui els estudiants de la promoció organitzadora de la setmana cultural convidaven tothom a un berenar i no hi he pogut anar tampoc per motius de planificació.

He estat de 8 del matí fins a 6 de la tarda al laboratori sense parar (com és habitual a Catalunya, però un es contagia de la seva manera de fer i llavors l’hi costa readaptar-se). A les 6 he anat a una conferència d’un especialista en meteorologia que rebatia totes les tesis de l’Al Gore sobre el canvi climàtic, deia que en comptes d’una veritat incòmoda eren unes mentides convenients.

No he entès res quan després ha començat ha relacionar-ho amb el desenvolupament regional dels països del tercer món però de zones aïllades...... llavors he tingut una sensació molt semblant a com quan estic a una classe d’hidrologia i drenatge a la universitat de Lleida, per un moment pensava que tornava a estar a Lleida.

I a les 8 de la tarda tots els del departament cap a casa d’una altra professora que viu tocant a la uni, era una festa en motiu del comiat d’una noia que treballa allà i en motiu de l’inauguració del pis però no obstant necessiten poques excuses per celebrar alguna cosa.

Al final farts de cerveja, farts de pizzes familiars, però familiars de debò d’on podria menjar tota una família i atipar-se.


dimarts, 4 d’octubre del 2011

Dia 6. Moments difícils i no saps perquè.

Començo a no tenir gaire temps per escriure perquè faig moltes coses i l’he de treure de les hores de dormir, això és bo suposo.

El 90% de les coses que veig aquí son noves, les olors, els vegetals, els animals, l’alimentació, les persones i les seves costums i comportaments.... molts estímuls per a mi que no poden evitar que em senti una mica trist, m’enyoro, m’enyoro de les persones que m’importen i que fa dies que no veig. El problema no és que no us vegi, a molts de vosaltres a vegades m’he passat molts dies sense veure-us, és el fet de saber que no esteu aquí i de que puc disposar de vosaltres, fer-vos una trucada que no em costi 2,10€/minut+18% d’impostos, quedar per fer una cervesa, explicar-vos els meus problemes i que em feu una abraçada (no es que tingui cap problema greu però i si el tingués?), que el poble de ton pare i que el poble de ta mare surtin per la tv 4 cops al dia per coses diferents simultàniament i tu no puguis ni patir pel teu entorn perquè amb prou feines saps que ha passat.... a moments m’agradaria engegar-ho tot a rodar i tornar amb els meus.....

Aquí podria fer una menció especial a certes persones, però a aquestes  ja els hi he dit en un moment d’Skype que vaig tenir....però que coi...faig la menció especial: Enyoro a la mama, al papa i al Josep i a la Laura, sé que estan bé però els vull amb mi.

M’imagino que alguns de vosaltres o alguna de les 4 persones anteriors poguessin compartir aquesta experiència amb mi i viure-la junts, tots aquests problemes és fan més petits i desenvoluparíem una altra gran complicitat.

Però llavors baixo dels núvols i torno a tocar de peus a terra, si a la primera setmana ja estem així no anem bé! Vaig prendre una decisió i vaig decidir que volia viure aquesta experiència i que la volia viure així! Així que Marc...aixeca el cap i deixat estar d’hòsties! Al primer mal moment no pots defallir, sabies que estaries sol en això, sabies que ningú parlaria el teu idioma, sabies que ningú tampoc parlaria espanyol (bé, algun espanyol si que l’esperaves però pensaves defugir-los), sabies que tindries maldecap al final del dia d’estar tantes hores concentrat en l’anglès i el portunyol, tot això ho sabies, per tant has de tenir una excusa més bona per defallir. Imaginat que estiguessis en la situació del Pruna, al mig de l’Àfrica a 100km de la persona més propera que és de la teva ètnia, o que parla una llengua llatina amb qui poder-te entendre una mica, ja no dic espanyol o anglès, i en unes condicions de vida infinitament més dures que les teves. Com hauria d’estar llavors?


dissabte, 1 d’octubre del 2011

Dies 6. Nâo entendâo nada (o alguna cosa així)

El que m’ha passat entre avui i ahir és bastant inverosímil, més no per inverosímil i per temor a que penseu que sóc un fantasma, sinó perquè afecta profundament a la intimitat dels meus nous amics, no explicaré els detalls del fet ocorregut, però intentaré que us en feu una idea.

Imagineu que es produeix una situació molt incòmoda per tothom que hi és present, i que algú t’ataca verbalment frontalment, vaja, en comptes de frontalment t’ataca verbalment d’esquenes perquè tu estàs girat d’esquenes a ell.

La meva persona impertorbable, fent les meves coses, sentia que algú feia més enrenou del compte pel meu darrera però no en faig cas. La situació s’allarga i jo continuo a lo meu.... acabo la feina i em giro amb la meva millor rialla i amb una mica de pressa:

         -   Boa tarde, vou fora que vou com prisa!

I tothom amb cara de flipat veient la meva impassibilitat. En aquell moment em semblava que aquella cara de flipats eren cares de aquí ens estan fotent una bronca..... i jo com si no anés amb mi....

Avui al matí tothom encara estava incòmode i em demanaven disculpes per lo ocorregut ahir, que lamentaven que jo ho hagués presenciat, i em demanaven que perdones la persona que havia armat el Cristo..... i jo:

          - Nâo te precupes, eu nâo ovi nada.

Total que al final lligo caps.....

         - M’ho estava dient a mi?     Nâo entendí nada.  ¿El vaig ignorar una mica no?

La conclusió és que no parlar un idioma té les seves avantatges, perquè en situacions supercompromeses en que tothom ho està passant malament, tu no entens res..


Sóc un paio amb sort. A veure quan dura....