Els brasilers són SUPERsimpàtics, els agrada molt xerrar encara que sigui de qualsevol casa i si et veuen sol o apartat en algun lloc de seguida et venen a integrar, són molt acollidors.
El campus és petit i sóc l’únic Mediterrani de tota la uni, la gent parla molt i tothom ja sap perfectament qui sóc, on treballo..... fins i tot em van citar textualment en una conferència d’antics alumnes quan parlaven dels idiomes....
Així doncs això es tradueix en que tothom em ve a parlar i molts em diuen:
- Hi Marc! I’m _______, you are the spanish guy. I study spanish/my neighbour studies/ my friend studies/my enamorado/....... and I/he/she/we.... love Spain, Can I/he/she/they..... practise spanish with you?
- Me’ls miro amb cara de que m’estàs dient:
- I’m not spanish, I’m not gay, I hate Spain.
I es queden tots flipant igual que quan vam jugar al PRO, em van passar els comandaments de la PlayStation amb l’equip d’Espanya ja elegit i quan em feien un gol jo també el celebrava amb ells.....
Total, que es queden flipant i llavors ja parlant en castellà si parlaven en primera persona, o seguint en anglès si parlaven per tercers, ja els tinc al meu terreny i els explico el cas de la relació entre Catalunya i Espanya.
Això m’ha passat exactament així més d’una i dues vegades!
A vore... espanyol es clar que no.. però de gay si que en tens una miqueta, reconixe-ho Miro.
ResponEliminaAixí m'agrade!!! fent país
ResponEliminaSSSSSSShHHHHH Girella! Que no et senti el Duran,
ResponEliminaEn tinc un altre de preparat fent país Lluís, ja el veuràs....