dijous, 6 d’octubre del 2011

Dia 7. Brasilers, canvi climàtic i més festa.

Avui he “trabalhado com um preto” que diuen ells (treballat com un negre)m’han ensenyat la seva metodologia de treball a l’hora de fer valoracions, i m’han fet practicar variacions del protocol tot el dia, no he parat ni un moment i ha més he dinat a deshora i sol perquè hi havia coses que no es podien deixar a mitges (amb la planificació del dia s’hi han lluït perquè era evitable). A més, avui els estudiants de la promoció organitzadora de la setmana cultural convidaven tothom a un berenar i no hi he pogut anar tampoc per motius de planificació.

He estat de 8 del matí fins a 6 de la tarda al laboratori sense parar (com és habitual a Catalunya, però un es contagia de la seva manera de fer i llavors l’hi costa readaptar-se). A les 6 he anat a una conferència d’un especialista en meteorologia que rebatia totes les tesis de l’Al Gore sobre el canvi climàtic, deia que en comptes d’una veritat incòmoda eren unes mentides convenients.

No he entès res quan després ha començat ha relacionar-ho amb el desenvolupament regional dels països del tercer món però de zones aïllades...... llavors he tingut una sensació molt semblant a com quan estic a una classe d’hidrologia i drenatge a la universitat de Lleida, per un moment pensava que tornava a estar a Lleida.

I a les 8 de la tarda tots els del departament cap a casa d’una altra professora que viu tocant a la uni, era una festa en motiu del comiat d’una noia que treballa allà i en motiu de l’inauguració del pis però no obstant necessiten poques excuses per celebrar alguna cosa.

Al final farts de cerveja, farts de pizzes familiars, però familiars de debò d’on podria menjar tota una família i atipar-se.


1 comentari:

  1. Miró... "quan estic a classe d'hidrologia i drenatge"?? mmm... m'estalviaré comentaris!! Hehehehehe

    Petons al cul!!

    ResponElimina