El que m’ha passat entre avui i ahir és bastant inverosímil, més no per inverosímil i per temor a que penseu que sóc un fantasma, sinó perquè afecta profundament a la intimitat dels meus nous amics, no explicaré els detalls del fet ocorregut, però intentaré que us en feu una idea.
Imagineu que es produeix una situació molt incòmoda per tothom que hi és present, i que algú t’ataca verbalment frontalment, vaja, en comptes de frontalment t’ataca verbalment d’esquenes perquè tu estàs girat d’esquenes a ell.
La meva persona impertorbable, fent les meves coses, sentia que algú feia més enrenou del compte pel meu darrera però no en faig cas. La situació s’allarga i jo continuo a lo meu.... acabo la feina i em giro amb la meva millor rialla i amb una mica de pressa:
- Boa tarde, vou fora que vou com prisa!
I tothom amb cara de flipat veient la meva impassibilitat. En aquell moment em semblava que aquella cara de flipats eren cares de aquí ens estan fotent una bronca..... i jo com si no anés amb mi....
Avui al matí tothom encara estava incòmode i em demanaven disculpes per lo ocorregut ahir, que lamentaven que jo ho hagués presenciat, i em demanaven que perdones la persona que havia armat el Cristo..... i jo:
- Nâo te precupes, eu nâo ovi nada.
Total que al final lligo caps.....
- M’ho estava dient a mi? Nâo entendí nada. ¿El vaig ignorar una mica no?
La conclusió és que no parlar un idioma té les seves avantatges, perquè en situacions supercompromeses en que tothom ho està passant malament, tu no entens res..
Sóc un paio amb sort. A veure quan dura....
Tu no t'en amoïnos. Que si hi arribés, un mastegot sone igual en català que en brasileiro i s'entén perfectament :)
ResponElimina