Avui m’han renyat per primer cop a la feina. Més que una renyada ha estat un cridada d’atenció, a mitja tarda la coordinadora del laboratori m’ha cridat i m’ha fet sortir del laboratori:
- Perquè ajudaves una altra noia rentant la vidrieria que ella embrutava?
- Bé.... estava rentant la meva, m’havia d’esperar a que bullís l’aigua que tenia al foc...., no tenia gaires coses.....
- Sí però ho ha de fer ella, sinó es pensarà que li rentaràs tu o un altre company el pròxim cop, al mateix haver de netejar la teva.......
- Però en aquell moment no tenia feina i si puc ajudar.....
- Que no! I que no!
- Com manis, això és fàcil de complir....
I l’altre dia..... no em van renyar però els hi veia l’odi a la cara....:
- Marc! On has posat aquella dada de la vitamina C que condiciona el treball que hem fet durant tota la setmana?
- No, jo no..... ho apunto tot, i això no ho tinc.....
- Però tu eres el que pesaves les masses d’àcid ascòrbic.....
- Però no era necessari apuntar res en aquells 2 casos....
- Que sí! Que sí! I ho havies d’apuntar tu!
- Si això és com tu dius no he entès el procés que estem fent....
- Ho veieu? Ha estat ell el que ho ha perdut i haurem de repetir la feina de tota la setmana per aquesta dada.....
- (tots) Sí! Sí!
- És tard, anem cap a casa. Tu Marc queda’t una estona més buscant la dada...
I jo buscant la dada fins que em vaig donar per vençut. Aquella nit vaig dormir nerviós i no vaig parar de somiar en llimones, cajús i abacaxis! I quan l’endemà arribo al laboratori els explico que no he trobat la dada i que segons el procés (segons com el tinc entès jo), aquella dada no és necessària, per tant no vaig fer-ne l’anàlisi pertinent, i per això aquesta dada no existeix! Que jo ho apunto tot!
L'endemà, la mateixa conversa, però un que semblava que entenia de que parlava em dóna la raó:
- Aps, doncs és veritat.
- (I tots) Sí! Sí! Sí!
L’ambient es va descarregar i va passar de ser tens com un Ple de pressupostos en que es parla dels xous de la Diputació de Barcelona, a haver-hi les conyes de sempre.
I jo pensant:
- Colla de mamons! Ahir m’hauríeu crucificat sinó hagués estat l’hora de plegar i anar cap a casa! I ara tots sí! Sí!
Finalment avui...., he de dir que he estat bastant brillant en uns càlculs estequiomètrics, sense calculadora, sense mirar a la taula periòdica i més ràpid i raonadament que ningú he solucionat un problemet d`una solució padró... No ha estat gaire difícil però feia tants anys que no ho feia, que m’he sorprès a mi mateix recordant els pesos moleculars de tots els elements necessaris i la manera de solucionar el problema...
I els caps m’han dit que ara que em coneixen i saben com treballo, si mai ho necessito m’expediran una carta de recomanació!
- Jijijiji! Estic content i motivat de nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada