dimarts, 26 de juliol del 2011

Corrandes brasileres. Em vull fer un visat d’estudis. (primera part)

Fa dies que truco al telèfon del consolat brasiler de Barcelona, només fa que sortir un contestador en portuguès que sembla indicar-te que miris la pàgina d’internet i no els rallis, jo per si cas hi he trucat diversos dies en diverses hores, també ho he provat al consolat de Madrid amb el mateix resultat. Al web del consolat diu que per fer un visat has de demanar hora a una adreça de correu electrònic, evidentment ja ho he fet unes quantes vegades a ambdós consolats de la Federació Ibèrica sense obtenir cap resposta.

Finalment em decideixo a presentar-me en persona a la seu diplomàtica barcelonina amb la idea ja feta de perdre-hi tot el matí. Al web informa que els visats s’expedeixen de 9:30 a 13:00 hores, així que pressentint que això és una República Bananera em presento a tres quarts de nou al pis que tenen a l’Avinguda Diagonal de Bcn. Evidentment la cua arriba al replà de l’escala del pis anterior, em prenc una dosi de paciència que tenia preparada i faig cua. Aquesta avança més ràpid del que podia esperar i en mitja hora estic a punt d’arribar al taulell d’informació on et distribueixen segons les teves necessitats. Hi ha quasi 100 persones brasileres en una sala d’espera per renovar el passaport, els ibèrics nord-occidentals que hem de fer les gestions a Bcn no abunden en una altra sala, a la cua encara hi ha unes 50 persones.... quan un oficial consular que s’assembla al Hitman diu en alt que no s’expediran més visats avui, seguidament un murmuri d’indignació s’estén per la cua i replico:

                -   He vingut des del Pirineu! Ara no em podeu deixar sense visat! He perdut tot el dia.


                  -  Y yo vengo de San Sebastián! Además, en el horario de internet pone que no se expiden visados hasta las 9:30 y ahora son las 9:15 y ya no dais tanda! Esto no puede ser! Ai va la ostia!

Els hem fet peneta, i ja hi deuen estar acostumats, ens demanen el DNI i si no som d’algun lloc de més de 200 km a la rodona ens donen un número de tanda per a la finestreta del visat. Quan el Hitman agafa el meu visat:

-                  -  Suterranya.....
                 -  Vinc del Pirineu....
            -  Tome, el 17.

No dissimulis que no saps on està Suterranya penso jo...

Vaig cap a la sala d’espera dels visats, és bastant més petita, hi ha majoria ibèrica nord-occidental i també hi ha 2 finestretes amb el cartell “procuraçao” que ve a voler dir altres tràmits.

Tinc el número 17, això pinta bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada