No hi sóc, això és una realitat!
No podem cantar els gols del Barça, no podem riure amb les teves històries, no puc animar-te mentre jugues a la selecció, no podem discutir de moda i/o torneu a l’estranger, no et pots enfadar i anar-te’n a casa, no podem reflexionar junts amb el teu punt de vista perspicaç i embolicador, no podem anar a fer-ne alguna, no em pots portar la contrària sense tenir raó!!.......
Però no obstant m’assabento de moltes coses, sé que a algunes us han prenyat i altres us heu emprenyat, llegeixo els diaris i sé que hi ha pobles que s’enfonsen, alguns aneu a manifestacions contra la violència (també ho he vist als diaris), alguns feu vacances que semblen un martiri i desistiu, m’enyores, uns heu canviat de feina i no m’ho heu dit!!
Altres en canvi us fan propostes INTERESSANTS que tampoc m’heu explicat(¿què em fas el llit?, alguns continueu lluitant i negociant pel local, comenceu i dieu que començareu blogs d’Internet(ànims i perseverança), acabeu les carreres, comenceu noves etapes, heu fet el primer entrenament, em seguiu informant amb un punt de vista punyent i divertit.......
Altres en canvi ens havíem de veure cada cap de setmana i no us he vist ni us veure en 3 mesos, altres no sé quan us matriculeu però us matriculeu, alguns no teniu company de pis i l’heu de substituir(no és facil en el vostre cas) .... i podria seguir.....
....I també hi ha una persona que és el seu aniversari, que està una mica trista, i que hauria pagat per veure-li la cara quan no s’ho esperava i li ha arribat un ram de roses (qui m’ho pot haver dit? No m’ho ha dit ningú perquè hi tinc alguna cosa veure), t’estimo i vull que la gent ho sàpiga!!*!! Ja sabeu que no hi sóc, això és una realitat! Però a mi res m’allunya de la meva terra i fa que deixi a l’estacada els meus compromisos amb la meva gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada