Dia 1. Ja s’ha acabat la comèdia!

Avui (en realitat dijous passat perquè no m’he connectat a internet fins ara) m’he aixecat a les 4:00am, m’he fet un cafè i hem sortit amb els papes en direcció l’aeroport del Prat, allà hem esmorzat uns entrepans que no portaven ni tomata pel mòdic preu d’un ronyó i un braç i cap a les 9 he entrat per les portes d’embarcament tot i que per retards diversos no ens hem enlairat fins les 11.

Les 11 hores de vol han estat entretingudes, companyes brasileres i simpàtiques a banda i banda d’on era assegut, que fins i tot m’han cedit el seient de finestra a mig trajecte. He vist dues pel·lícules, he jugat a una consola, he fet un curs bàsic de portuguès complert i les hostesses de vol m’han “cebat” com a una truja que no es pot moure del seu box, i el vi també ha estat abundant... fins que ens hem adormit fotíem unes riallades amb les companyes de vol.... Visca Singapore Airlines!

Vista aèrea de Sao Paulo just abans d´aterrar, la ciutat és immensa ja que quasi tot són cases
unifamiliars i hi viuen més de 10 milions d´habitants. Això que es veu seria l´1% de la ciutat.

A l’aeroport de Sao Paulo, després de passar el control d’immigració la Luana i el seu pare m’esperaven amb un cartellet d’aquells amb el meu nom. Han estat molt amables i m’han dut fins a l’estació d’autobusos des d’on aniré a Sao Jose do Rio Preto, el meu destí final. Parlant parlant, la Luana i el seu pare m’han recomanat els llocs que he de visitar i m’han convidat a visitar-los des de casa seva quan hagi acabat la feina. Finalment m’han ajudat a comprar el bitllet i m’han “enxufat”al bus.

D’aquí a unes 6 hores arribaré a bon port on espero que em trobin en Saulo i la Paula, els contactes que m’han de dur a la meva llar durant una temporada. Els estic trucant però no em contesten. Ja veurem que passa..., si mai arribo a publicar això és que no m’han robat el Pc i que tot ha anat bè.

A reveure!