¿TREMP ESTÀ A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA?

La independència de Catalunya és un tema que cada dia està agafant més rellevància en el si de les converses quotidianes de tots nosaltres i en els debats interns de la majoria de partits polítics de Catalunya. Ara bé, si hem de dir qui va per endavant en aquest assumpte, sens dubte la societat civil passa la mà per la cara als polítics.

Grans quaderns de notes haurien de prendre alguns sobre les lliçons exhibides per les persones anònimes que van manifestar-se el 10J, o en les consultes populars sobre la independència a favor del dret a decidir.

El cas del municipi de Tremp n’és un exemple més, ja que a nivell institucional s’ha intentat ignorar (i es va aconseguir) els esdeveniments anteriors.

Finalment alguns ajuntaments han mogut fitxa i han decidit associar-se en una associació (Municipis per la Independència) que vol donar a conèixer elements que informin, conscienciïn i convencin a la societat civil sobre aquest assumpte, a més d’indagar sobre les conseqüències teòriques i pràctiques que l’horitzó d’una Catalunya amb plenes llibertats nacionals comportaria.

Al Ple de l’Ajuntament de Tremp del pròxim dimecres 31 de gener de 2012, es votarà si el nostre municipi es suma a aquesta iniciativa, o segueix enrocat en ignorar els canvis i la trajectòria ideològica que està tenint la societat trempolina, sense tan sols plantejar-se que és el que voldria, i convindria a la immensa majoria de ciutadans de la nostra ciutat.

Segons les meves matemàtiques i les polítiques de passadís que he practicat, els 6 regidors dels grups municipals de CiU i ERC-SIP votaran a favor de la proposta. Però tot i així encara faltarà un vot per arribar als 7 vots que marquen la majoria absoluta necessària per aprovar l’acord.

Si fem cas de la posició que sempre ha pres per unanimitat el grup socialista de Tremp en les qüestions referents a aquest tema, hem de suposar que els seus 6 vots seran negatius a l’acord.

I finalment, queda el vot decisiu del controvertit regidor no adscrit. Tot i que durant la campanya es va fer un fart de reivindicar les aspiracions nacionals de Catalunya i es va definir com un independentista de pedra picada. Pel que em diu als passadissos, encara no ha decidit el que crec que pels seus votants seria una decisió gairebé immediata. De fet, fins i tot recordo uns quants dels membres de la seva llista fent campanya a favor de la votació del 25A, assistint a la manifestació del 10J, o lloant la moció que dimecres votarem.

Com acabarà tot? El regidor no adscrit prendrà una decisió incoherent més i votarà en contra de la moció? El grup socialista em sorprendrà gratament i aprovarà la proposta? Algun regidor socialista trencarà la disciplina de vot i ens ajudarà a aprovar l’acord?    ¿............?

Per la meva banda, jo continuaré fent política de passadissos  i demanaré el vot positiu a aquesta moció al grup socialista, i altre cop al regidor no adscrit. I passi el que passi també us explicaré com ha acabat tot plegat, encara que espero que us n’assabenteu abans, a través dels mitjans de comunicació que convocaré per a que assisteixin a aquest Ple.

Renyades i encerts. Dia 37.

Avui m’han renyat per primer cop a la feina. Més que una renyada ha estat un cridada d’atenció, a mitja tarda la coordinadora del laboratori m’ha cridat i m’ha fet sortir del laboratori:

- Perquè ajudaves una altra noia rentant la vidrieria que ella embrutava?

- Bé.... estava rentant la meva, m’havia d’esperar a que bullís l’aigua que tenia al foc...., no tenia gaires coses.....

- Sí però ho ha de fer ella, sinó es pensarà que li rentaràs tu o un altre company el pròxim cop, al mateix haver de netejar la teva.......

- Però en aquell moment no tenia feina i si puc ajudar.....

- Que no! I que no!

- Com manis, això és fàcil de complir....

I l’altre dia..... no em van renyar però els hi veia l’odi a la cara....:

- Marc! On has posat aquella dada de la vitamina C que condiciona el treball que hem fet durant tota la setmana?

- No, jo no..... ho apunto tot, i això no ho tinc.....

- Però tu eres el que pesaves les masses d’àcid ascòrbic.....

- Però no era necessari apuntar res en aquells 2 casos....

- Que sí! Que sí! I ho havies d’apuntar tu!

- Si això és com tu dius no he entès el procés que estem fent....

- Ho veieu? Ha estat ell el que ho ha perdut i haurem de repetir la feina de tota la setmana per aquesta dada.....

- (tots) Sí! Sí!

- És tard, anem cap a casa. Tu Marc queda’t una estona més buscant la dada...

I jo buscant la dada fins que em vaig donar per vençut. Aquella nit vaig dormir nerviós i no vaig parar de somiar en llimones, cajús i abacaxis! I quan l’endemà arribo al laboratori els explico que no he trobat la dada i que segons el procés (segons com el tinc entès jo), aquella dada no és necessària, per tant no vaig fer-ne l’anàlisi pertinent, i per això aquesta dada no existeix! Que jo ho apunto tot!

L'endemà, la mateixa conversa, però un que semblava que entenia de que parlava em dóna la raó:

- Aps, doncs és veritat.

- (I tots) Sí! Sí! Sí!

L’ambient es va descarregar i va passar de ser tens com un Ple de pressupostos en que es parla dels xous de la Diputació de Barcelona, a haver-hi les conyes de sempre.

I jo pensant:

- Colla de mamons! Ahir m’hauríeu crucificat sinó hagués estat l’hora de plegar i anar cap a casa! I ara tots sí! Sí!

Finalment avui...., he de dir que he estat bastant brillant en uns càlculs estequiomètrics, sense calculadora, sense mirar a la taula periòdica i més ràpid i raonadament que ningú he solucionat un problemet d`una solució padró... No ha estat gaire difícil però feia tants anys que no ho feia, que m’he sorprès a mi mateix recordant els pesos moleculars de tots els elements necessaris i la manera de solucionar el problema...

I els caps m’han dit que ara que em coneixen i saben com treballo, si mai ho necessito m’expediran una carta de recomanació!  

- Jijijiji! Estic content i motivat de nou!

Crònica dels brasileiros e o futebol. Dia 36

Cada dimecres i cada divendres, a mitja tarda, alumnes, professors, vidells i administratius queden per jugar a futbol. Aquí no hi ha edats, tots juguen per igual des dels 18 anys fins al 60, i ja us asseguro que ja m’agradaria estar així d’en forma als 60 anys. S’ho curren molt! Tothom va amb petos que neteja algú cada setmana, i juguen 11 contra 11, si arribes tard et fots!

Jo sempre he pensat que el fútbol és o hauria de ser un joc, però per als brasilers és més que això, és la seva religió i és la seva vida. Contrasten el seu coratge en el joc, la seva motivació, la seva força, la seva velocitat i els seus desplaçaments llargs amb la poca intel·ligència que demostren, tant quan tenen, com quan no tenen la pilota.

Tots els jugadors que avui hi havia jugant a la uni, ja fossin vells o joves feien una mitjana d’altura de 1,85 m i 90 kg de pes, són jugadors incontestables físicament. Quan els he dit que volia jugar amb ells, segur que han pensat que m’havia escapat de la purga espartana que deuen fer als nens quan són petits. No deuen deixar jugar a futbol als nens baixets o dèbils (o els deuen tiren per un penya-segat que sé jo....) i així quan són grans tenen només superhomes futbolistes.

Els brasilers van molt bé de cap, s’ha de dir! Però són estàtics, són individualistes, no són gaire tècnics, i tens més possibilitats de rebre una passada si estàs a 30 metres de la pilota que a 6. He jugat de mig centre perquè tenia ganes de crear futbol, i sens dubte no estaven acostumats a tenir una opció de passada entre la defensa i la davantera, quan han vist que he fet una passada endarrere encara ho han trobat més exòtic, i quan han vist que em quedava a la frontal de l’àrea als córners (com he d’anar a rematar amb penya de 1,90 per allà) i que a sobre agafava tots els refusos i xutava sol a porteria.... ja es pensaven que tenia poders màgics, i lo de desmarcar-me a la frontal de l`àrea fent passos endarrere quan tothom corria cap endavant, i que a sobre, llavors jo fos la millor opció de passada ja els ha sobrepassat.

Quan després d’una hora i mitja jugant sense parar s’ha acabat el partit perquè un s’ha fotut els lligaments enlaire, un alemany que també jugava al meu equip m’ha dit que he estat el millor del partit, cosa que ha contrastat amb un altre del meu equip que només em cridava dient-me que alentia els contraatacs (per ells un contraatac és un “patadón” que li’n diem nosaltres, però com que les defenses no es mouen mai de lloc.... i sempre estan en formació, no serveix de res un “patadón”....).

En fi, em sento un estranger pel que fa a la llengua perquè encara no l’acabo d’entendre, i em sento un estranger dins el camp perquè tampoc entenc el seu futbol.

La policia i la seguretat privada. Dia 35.

Ja ho he dit uns quants cops, aquí a Brasil hi ha molts tipus de policia.

En primer lloc tenim la Guàrdia Civil, que és la policia més comuna, aquests no porten tricorni i i serien com la policia local de Catalunya però estan pagats per cada estat, van pels poblats fent-se els simpàtics, fiquen alguna multa al que la lie MOLT dins la ciutat i em sembla que porten alguna investigació de tipus criminal local. Cobren 10 Reais per cada hora que treballen i em sembla que poden arribar a cobrar 1200 Reais al mes (menys de 600€ al mes), lo que fa que aquesta policia et pari sovint quan vas amb cotxe i et demani la propina.

Després tenim la Policia Militar, que és una policia més dura, els seus agents no són tan rodonets i estan una mica més ben pagats, la gent els respecta i els tem una mica més, venen a ser com la Guardia Civil però amb competències de més calibre.

La Policia Federal és la mateixa en tots els estats de Brasil, s’encarrega de timar als turistes demanant-los taxes per ves a saber el què, i controlen les fronteres del país, controlen el tràfic d’armes, d’animals, de vegetals, de drogues i temes criminals que afecten a diversos estats. Les seves competències estan per sobre de les altres policies i tenen més autoritat. Aquesta policia s’excusa a si mateixa dient que les fronteres del país són molt grans..... que hi ha grans bosses de despoblament a l’interior del país..... que necessiten més efectius..... i per tant crec que és per això que em sembla que no fan gran cosa.

La Policia Rodoviaria es dedica a passejar per les carreteres, i té les competències de trànsit i tràfic de drogues en les vies interurbanes. Aquests només els he vist dinant en restaurants.

Jo al seu lloc no em mouria.

I després hi ha els BOPE (Batalhão de Operacões Policiais Especiais) que són un cos de policia d’èlit a mig camí entre els antidisturbis i els comandos de l’exèrcit que només existeixen a Rio de Janeiro, utilitzen vehicles blindats i no pregunten. Són els que entren a les fabeles on no s’atreveixen a actuar la Guardia Civil ni la Policia Militar i duen a terme la guerra contra la droga (són els que veiem per les notícies disparant), si els trobes pel carrer és que estan actuant, i ja he dit que no pregunten, i per tant només pots quedar-te estirat a terra amb les mans al cap esperant a que passin de tu, posar-te a córrer si estàs a prop de foc creuat, o posar-te a disparar si ets un membre d’una màfia del tràfic de drogues perquè van a per tu.

Per anar pels carrers, els Bope habitualment utilitzen blindats. És habitual que després les seves
accions, la policia desmantelli arsenals d'armes amb bazoques en mans dels narcotraficants.

Detalls d'un blindat dels BOPE brasilers.

També hi ha altres cossos de seguretat privada que impacten bastant, heu vist mai els de Prosegur posant calers als caixers autòmatics? Doncs aquí van 6 o 7 efectius junts a tot arreu, amb vehicles encara més blindats que els d’aquí, i escopetes retallades i antibales (evidentment). I a dins de cada banc sempre hi ha almenys un agent de seguretat privada en un racó amb un revòlver a la mà. No m’estranya que els bancs només obrin 5 hores al dia i cobrin comissions per fer transferències i treure diners en comptes d’oficines diferents, encara que siguin del mateix banc.

No us poseu en problemes que aquí torturen.

Pagar o no pagar, aquesta és la qüestió. Dia 29

3 dies abans de marxar de Catalunya, em van enviar un mail que deia que tots els estrangers que requereixen visat per viure al Brasil, han de pagar uns 188Reais + gastos de notaris...... per a que la Policia Federal tingui registrada la teva estada al país abans del dia 30 de l’entrada al Brasil. La pena per no registrar-te és pagar una multa de 8 Reais per cada dia que hagis d’estar a Brasil o que et repatriïn. I al final del mail posava que era molt important pagar aquesta taxa encara que l’oficial consular del país d’origen et digués que no era necessari..... que estrany no?

Doncs vaig arribar a Brasil i anava preguntant per aquesta taxa a tots els estrangers que anava coneixent......i tots em deien que ells havien pagat la taxa encara que molt indignats perquè no n’entenien el perquè igual que jo, ja ens van fer pagar al consolat per entrar al país!

Doncs després de molt meditar i de veure que tothom pagava m`he decidit a pagar la taxa, heu de pensar que si no pago em vindran a buscar a casa i em detindran.....però com sabran on visc?..... O pitjor! Em vindran a buscar a la feina.... però només els administratius del programa saben on treballo i no crec que la policia es posi a preguntar on treballo i em busquin.... Llavors com em trobaran? Quan agafi l’avió de tornada cap a casa, un treballador de la duana em dirà que el meu visat no està registrat i em pararà......però llavors li contestaré que si em vol repatriar ho pot fer amb el primer vol que surt cap a Catalunya que és el que pretenia agafar.... però tothom paga.... però si algun dia vull tornar a Brasil potser tinc problemes.... així que al final també pagaré.

Vaig a la Policia Federal (que hi ha molts tipus de policia aquí) i presento la documentació. No me l’accepten perquè a la foto de carnet PORTO ULLERES I NO EN PUC PORTAR! I a més em falten algunes fotocopies del passaport i compulsar-les PER UN NOTARI!!!!!

Aprofito per preguntar perquè collons m’he de registrar i que em passaria si no em registro i el tio em dóna llargues i no entenc que em diu i perquè sí.... i perquè sí.... i perquè sinó hauràs de marxar del país...... torna amb algú que parli millor el portuguès i el teu idioma i li explico a ell (al formulari on havia de ficar el meu país havia posat evidentment CATALONIA, i el paio no sabia on era, i molt menys que si parla). I jo li deia que a l’igual faig creuar mitja ciutat a un company perquè li doni llargues com a mi, i que només no entenc el que ell no vol que entengui.....

Doncs, d’acord vaig a fer les fotocòpies que em falten (és que quan vaig viatjar a Tuníssia em van segellar el passaport i és clar, és part imprescindible del passaport!). Torno i m’asseguro de que aquestes són totes les pàgines que he de compulsar, no fos cas que hagués de tornar a creuar la ciutat un cop més. I també torno a preguntar que passa si no em registro el tio continua donant-me llargues.....:

 -  Però per què m’he de registrar?

(i el tio em dóna llargués)

- ....i per què?

(i el tio em dóna llargués)
- ....i per què?

.....i al final quan ja semblaven estúpids em diu:

-  ¿Com penses demostrar que has estat a Brasil treballant, si no et registres?

-  E se eu no preciso demostrar nada no mio país?

-  I com demostraràs al teu currículum que saps portugués i que has treballat aquí?

-  Aquest és el millor argument que tens?

El tio m’agafa un formulari que m’havia donat i l’estripa:

-  Si no et registres no passarà res!

-  Moito obrigado, boa tarde, cião!

Colla d’estafadors......policia corrupta.......

Ara si que no penso pagar! M’ha costat treure-t’ho però m’estalvio una pasta! Això només serveix per si tinc algun conveni amb la uni o alguna cosa així (espero).

Així que si em repatrien i torno emmanillat abans d’hora, ja tindré una altra historieta per explicar al blog i ja sabeu perquè serà.

Colla de timadors....policia corrupta.....

Dormint, menjant, bevent i vivint en una fabela. Dia 23-25, segona part.

Mes de 500 joves ens vam reunir al centre de Saô Paulo a les 10 de la nit, allà ens varen dividir en 6 grups, dels quals el meu grup era el més nombrós, i cada grup se’n va anar cap al seu quarter general a un barri diferent. Els quarters generals eren escoles públiques de la zona menys degradada de les fabeles cedides per l’Estat de Sâo Paulo.

Allà dormiríem al terra d’una aula, emmagatzemàvem el material necessari per les construccions, i menjaríem fins diumenge a la nit.

Quan vam arribar al quarter general, ens van dividir en 11 equips: 9 un equips de 10 persones que construirien una casa cadascun, un equip de 4 persones que s’encarregaria de cuinar, netejar i vigilar(important vigilar) el quarter general, i el meu equip de logística de 30 que amb l’ajuda d’un camió havia de transportar tots els materials necessaris als equips que construïen les cases.

Aquest és l´espai on vam construir dues de les cases.

L´equip de logística carregant el material al camió per transportar-lo!

Companys a punt per transportar i distribuir el material per la fabela.

:-)

Dormint, menjant, bevent i vivint en una fabela. Dia 23-25, primera part.

A l’activitat que he practicat aquest cap de setmana, lo primer que em van dir textualment en arribar va ser:

-  No podràs practicar sexe, no podràs sortir de nit, no podràs beure alcohol i no podràs drogar-te.

I jo he pagat per això?

I sobre sense comptar que havia viatjat durant tot el dijous a la nit i no havia dormit en un llit per venir aquí!

I a sobre el diumenge a les 10 de la nit en que s’acabava l’activitat, hauria d’anar al centre de Sao Paulo, i agafar un altre bus i fer uns altres 500km de tornada cap a casa, per dilluns anar a treballar.

Doncs sí, no he anat a Brasil a conèixer només el Brasil turístic, de fet prefereixo conèixer les entranyes del país que és el que a mi realment em pot enriquir. Per això, quan vaig conèixer la iniciativa d’una ONG que necessitava voluntaris per anar a construir cases d’emergència per als més desfavorits d’entre els més desfavorits, m’hi vaig apuntar sense pensar-m’ho!

Ara puc dir que tot ha estat positiu, he conegut gent magnífica, he ajudat gent que realment ho necessitava (encara que en una proporció insignificant), he conegut la cara oculta d’un continent que afecta prop del 20% de la seva població, crec que he crescut com a persona, i el més important, ara us donaré ulls a vosaltres perquè us pugueu fer una petita idea de que hi ha als suburbis de totes les grans ciutat centre i sud-americanes, des de Mèxic fins a l’Argentina. Intentaré fer visible aquesta vergonya de la ciutat més desigual del món (Sâo Paulo), on mentre uns disposen d’un dels helicòpters de la flota privada més gran del món per anar a treballar, moltíssims altres no tenen feina, no tenen sanitat, no tenen educació, no tenen casa i no tenen cap oportunitat.

Em sento contrariat, mentre ajudava aquelles famílies, també estava perpetuant aquest mode de vida construint encara més fabeles. Però també em sento bé perquè almenys durant un cap de setmana, vaig afrontar un problema que no es soluciona girant-hi l’esquena i fent-nos els sords.

Sé que la solució no està en fer el que vaig fer, però tampoc hauríem de seguir ignorant aquest problema, i anar dient que la vida és bonica però a vegades complicada, mentre hi ha gent que viu com les rates.


Us haureu d´esperar a demà i penjaré algunes fotos.....

)-: