A l’activitat que he practicat aquest cap de setmana, lo primer que em van dir textualment en arribar va ser:
- No podràs practicar sexe, no podràs sortir de nit, no podràs beure alcohol i no podràs drogar-te.
I jo he pagat per això?
I sobre sense comptar que havia viatjat durant tot el dijous a la nit i no havia dormit en un llit per venir aquí!
I a sobre el diumenge a les 10 de la nit en que s’acabava l’activitat, hauria d’anar al centre de Sao Paulo, i agafar un altre bus i fer uns altres 500km de tornada cap a casa, per dilluns anar a treballar.
Doncs sí, no he anat a Brasil a conèixer només el Brasil turístic, de fet prefereixo conèixer les entranyes del país que és el que a mi realment em pot enriquir. Per això, quan vaig conèixer la iniciativa d’una ONG que necessitava voluntaris per anar a construir cases d’emergència per als més desfavorits d’entre els més desfavorits, m’hi vaig apuntar sense pensar-m’ho!
Ara puc dir que tot ha estat positiu, he conegut gent magnífica, he ajudat gent que realment ho necessitava (encara que en una proporció insignificant), he conegut la cara oculta d’un continent que afecta prop del 20% de la seva població, crec que he crescut com a persona, i el més important, ara us donaré ulls a vosaltres perquè us pugueu fer una petita idea de que hi ha als suburbis de totes les grans ciutat centre i sud-americanes, des de Mèxic fins a l’Argentina. Intentaré fer visible aquesta vergonya de la ciutat més desigual del món (Sâo Paulo), on mentre uns disposen d’un dels helicòpters de la flota privada més gran del món per anar a treballar, moltíssims altres no tenen feina, no tenen sanitat, no tenen educació, no tenen casa i no tenen cap oportunitat.
Em sento contrariat, mentre ajudava aquelles famílies, també estava perpetuant aquest mode de vida construint encara més fabeles. Però també em sento bé perquè almenys durant un cap de setmana, vaig afrontar un problema que no es soluciona girant-hi l’esquena i fent-nos els sords.
Sé que la solució no està en fer el que vaig fer, però tampoc hauríem de seguir ignorant aquest problema, i anar dient que la vida és bonica però a vegades complicada, mentre hi ha gent que viu com les rates.
Us haureu d´esperar a demà i penjaré algunes fotos.....
Us haureu d´esperar a demà i penjaré algunes fotos.....
)-:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada