Dia 13. Quants cops em puc perdre anant i tornant de la universitat?

Per coses de la vida, uns quants del dies d’aquesta setmana no m’han pogut venir a buscar a casa per anar a la uni, ni tornar-me amb carro al vespre. Així que he decidit ser saludable i caminar, així que divendres a la tarda.... sense haver dormit gairebé..... vaig fer una volta turística al·lucinant per arribar a casa! (http://antenti.blogspot.com/2011/10/dia-8-dijous-universitari.html)

El dilluns al matí també vaig voler caminar, però anava passant l’estona......, anava picant cada cop més el sol tropical..... i jo pensava:

-  Tranquil que la uni està per allà  i no està gaire lluny.....

Total que quasi vaig acabar bevent aigua d’una cloaca i quan vaig arribar a la uni em vaig fotre a la piscina per refrescar-me (sort que tenia el banyador al laboratori, em vaig poder canviar els pantalons suats després del bany!)

A la tarda em van deixar mirar un mapa per tornar cap a casa pel lloc adequat:

-  Vols que et deixi el mapa? Et pot ser útil!

-  No! No!  Gràcies, amb aquesta mirada ja he vist per on he d’anar... (sóc un home)

-  No cal que us expliqui el final.....

Dimarts, decideixo no anar a treballar perquè no tinc ganes de caminar (m’han esbroncat però m`és igual), per contrapartida vaig a comprar unes sabatilles esportives, una tovalloleta i 2 pantalonets d’esport que estrenaré l’endemà.

Dimecres ja proveït d’un mapa surto corrent de casa amb la motxilleta i les coses per dutxar-me a la uni! Confio massa amb mi (ara ja em conec el camí i no em cal mirar el mapa) i em passo un sou (de la Diputació de Barcelona) un creuament.... menys mal que porto el mapa i després de fer zigs-zags per carrers estrets arribo triomfal a la Universitat havent rebaixat la mitjana dels temps 5 minuts, però molt més cansat.

Dimecres a la tarda torno a sortir corrent de la uni! Trobo tot el camí sense problemes fins que arribo a l’últim punt conflictiu, però perquè mirar el mapa si puc practicar el portuguès.....????   Paro al primer que em passa per allà i entenc perfectament com amb una rialla d’orella a orella em diu:

-  Treiz quadras para ala, onde hay eixe homme i eixe muro vermelho.

-  Obrigado!

Total, que arribo allà i al final he de treure el mapa...... El cabró m`ha enviat en direcció contrària per a que els seus col·legues m’obrin en canal i em violin. Faig les 6 quadres en direcció contrària i arribo al meu carrer, estic al número tres-cents i pico, visc al 1761, ja quasi sóc a casa!

Demà ho tornaré a provar!

:-)