divendres, 4 de novembre del 2011

Dia 47. Homenatge al Correllengua de Tremp (post d’emergència) i altres fricades.

Em sembla que està tot dit sobre el Correllengua del Pallars d’aquest any i jo puc aportar poca cosa al debat des d’ aquí. Crec que us pot enriquir més aquest enllaç(blog ubach) o el twiter del Boni.....

Per la meva part només diré que ho lamento (des de fa anys), i que ahir a la nit vaig veure al facebook d’un company meu d’aquí Tremp aquest post:

´´Pallaresos pallareses !!!! Ja k el nostre estimat ajuntament fike traves a les asociasions k promouen el nostre idioma i la nostra cultura avui dia 31 penjare la estelada al balco x k tot akell k pasi pel carrer sen adoni de k ens poden trepitjar pero n ens podran derotar !!!! Aixi k tot catala k vegi aket missatje k pengi la estelada !!! Omplim tremp destelades omplim tremp de sentiment cap a la nostra terra la nostra llengua i la nostra cultura !!!! Visca terra lliure !!!! Visca catalunya !!!!´´


Jo no sé si ha tingut èxit la seva proposta, però vull que sapigui, que des de l’exili jo també m’he manifestat i fet el meu modest homenatge al Correllengua de Tremp.





Com suposo que podreu entendre, no he pogut penjar la senyera al balcó perquè principalment el 95% de les cases d’aquesta ciutat no en tenen, la gran majoria de les cases són de planta baixa. I pel que fa a l’estelada.... doncs me l’he deixat a Catalunya perquè la meva maleta ja estava prou plena com per posar-hi més coses..... Així doncs he agafat la meva samarreta de patriota, que ve a significar més o menys el mateix que l’estelada, i l’he penjat a la tanca de casa. I per ficar-hi una bandera, doncs he agafat la meva senyera de butxaca, que tan gastada està ja la pobra i sempre la porto amb mi, i l’he introduït a la foto.

I això ho he fet  perquè tothom que passes pel carrer sabés que als catalans catalanistes, se’ns pot trepitjar, però no se’ns pot fer canvia d’opinió fàcilment! Visca el Correllengua del Pallars! I ja sigui a Tremp, a Sort, o a La Pobla de Segur, estic segur que la seva flama no s’apagarà, i encara llegirem alguns manifestos del Correllengua del Pallars fins que ja no sigui necessari!

Fins aquí el meu homenatge al Correllengua del Pallars.






I posats a escriure fricades, us continuaré explicant les classes de diplomàcia avançada que dono a nivell internacional perquè la gent conegui el cas català arreu:

Ja us vaig explicar lo de l`Spanish gay, però ni ha més..... avui sense anar més lluny, quan he acabat amb el montatge de l’estelada al balcó, m’he n’he anat corrent cap a la feina, i com cada 3 o 4 dies (heu de compendre que m’he de canviar la samarreta de tan en tan) he portat el missatge de Catalonia Is Not Spain de punta a punta d’una ciutat de mig milió d`habitants. Com ja he dit crec que és important fer el friqui, vull dir fer pedagogia de la causa catalana i entre tots donar-la a conèixer, i anar guanyant simpaties arreu del món. I la veritat és que fa efecte, la gent pregunta, la gent té curiositat i la gent ho troba interessant.





Que els hi quedi clar: CATALONIA IS NOT SPAIN!




No ho sembla però suo força la samarreta, cada
 matí faig una pedagogia de 4,5km cap a la uni, i
cada tarda faig una pedagogia de 4,5km de
tornada cap a casa.







I puc continuar explicant fricades.......




L’altre dia en una discoteca vaig pujar a l’escenari, no a fer el friqui..... vaig pujar-hi per participar en un concurs de beure cervesa, a la foto es poden observar alguns dels meus amics brasilers donant-ho tot mentre els cronometraven:






Doncs a l’hora de fer la inscripció em van fer una foto i em van posar un sobrenom, i és clar, com que sóc un “gringo que morava perto da Barcelona”, li direm “Marcos el espanhol”..... la conversa va seguir així:
Que nâo! Que sou catalâo!

-  A gente conoce mais Espanha! Vamos chamar-te espanhol.
-  Eu sou catalâo! Catalunha e perto da Espanha, nâo é o mismo!
-  Espanha ....bla bla bla..... espanhol.... bla bla bla.....
-  Se vocé ponhe “Marcos o espanhol”, depois eu vou arrancar a sua cabeça!

No estava segur de que la noia hagués entés el significat de lo últim que li vaig dir però em sembla que li va quedar clar igualment.

En definitiva..... quan vaig sortir a l’escenari com em van dir????



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada