Balanç municipal dels 50 primers dies de legislatura a Tremp

Sembla lògic haver d’esperar els 100 dies de rigor abans de jutjar l’obra de govern d’un grup de persones per poder tenir en compte la trajectòria d’aquests i poder-ne observar la nova trajectòria. Sobretot quan el nou grup municipal (Reagrupament-Cat), ara al Govern de la ciutat prometia reformes profundes de l’Ajuntament en el seu programa i el seu míting de campanya.

PERÒ JO, AMB 50 DIES D’AQUEST ESPECTACLE JA EN TINC PROU, aquí les meves reflexions sobre el començament de legislatura a l’Ajuntament de Tremp:

En primer lloc vull felicitar el nou Govern municipal pel tracte i l’atenció que està rebent la Colla de Diables últimament per part de l’Ajuntament, sembla que hi ha algun indici de voluntat política per intentar ajudar les associacions culturals del municipi, ho celebro i espero que això continuï així, encara no han arribat els fruits de tot plegat però confio que arribaran.

D’altra banda,....de les promeses de regeneració política de Reagrupament-Cat que en queda? Que era lo que li semblava tan malament a en Joan Pascual sobre el Govern socialista de la passada legislatura?

Quan en Pascual deia al seu míting que era bona la rotació de partits polítics als Ajuntaments, així com la rotació de persones en els partits, citant textualment a l’actual alcalde que ja ho va ser per primer cop l’any 1991, em pensava que es referia a que no reeditaria un Govern que estava criticant només canviant-hi el nom de 2 regidors i mantenint les mateixes responsabilitats a tots els altres.

Quan en Joan Pascual deia que els polítics s’havien de desprofessionalitzar i s’havien de racionalitzar els sous, pensava que els sous s’havien de baixar, no multiplicar per 5 com és el seu cas. Sabíeu que la mateixa àrea de govern amb les mateixes responsabilitats, la passada legislatura la duia una altra persona cobrant 5 vegades menys?

Quan en Joan Pascual deia que calia fer apologia de l’independentisme i de la cultura des dels municipis, pensava que ho deia perquè no donaria suport a l’únic alcalde del Pirineu que s’ha oposat a les Consultes Independentistes, ni al Govern municipal que ha estafat al Correllengua fins al punt de que aquest es plantegi la  continuïtat de la seva activitat.

Quan en Joan Pascual deia que s’havia de confiar amb Reagrupament-Cat perquè era un partit seriós, em pensava que ho deia perquè l’assemblea d’afiliats que suposadament el va obligar a pactar amb els socialistes, era realment una assemblea (amb tots els afiliats).

En fi......... pensava massa........

I per últim.... per últim..... el 27 de juliol l’Ajuntament de Tremp celebra un Ple per modificar els pressupostos municipals i altres coses. En aquesta modificació el senyor Alcalde es posa un raonable sou de 40.000€ anuals, tenint en compte l’èmfasi que posa en que és un sou de dedicació EXCLUSIVA i la responsabilitat que aquest ostenta a mi no em semblava malament “AQUEST SOU”(altres sous en règim de dedicació exclusiva a part). I el dia 4 d’agost es publica al BOP de Barcelona això, en que al senyor alcalde se’l nomena assessor tècnic de la Diputació de Barcelona amb una altra retribució de més de 40.000€ anuals més. 


Així doncs, on és l’exclusivitat d’una o altra feina? L’alcalde ha enganyat als regidors de Tremp i a la resta ciutadans del municipi per extensió. ¿O és que el 27 de juliol encara no sabia que el 4 d’agost el nomenarien assessor? ¿O potser el van nomenar sense el seu permís?

Cap de setmana al Somontano i visió de futur per Tremp

Aquest cap de setmana vaig anar a les “Fiestas del vino del Somontano” i vaig quedar fascinat alhora que vaig tenir una visió.

Pels que no ho sapigueu, el Somontano és una comarca de la província d’Osca amb Barbastre com a capital, que coincideix geogràficament amb la Denominació d’Origen Somontano, a menys de 70 km en línia recta de Tremp(més a prop que Lleida).

Aquesta comarca estava deprimida fins fa uns anys, uns quants viticultors van tirar endavant la creació de la D.O. Somontano i en pocs anys aquesta comarca ha tingut un aflorament econòmic espectacular. Administració, viticultors, comerciants, bars de tapes i ciutadans de la comarca van anar a una en aquest projecte, i de fet això es pot observar avui en dia encara quan la població de Barbastre et veu foraster i t’explica orgullosa alguna batalleta sobre els seus vins i bodegues, a vegades sembla que no sàpiguen parlar de res més i tot. De veritat que van tots a una! És difícil d’explicar però és la sensació que transmeten quan trepitges el seu territori. TOTS A UNA defensant el que tenen!!!

L’orgull i la casta del Somontano té la seva màxima expressió a les “Fiestas del vino del Somontano” que ja he dit que vaig visitar aquest cap de setmana:

Imagineu-vos el Tast de la Fira de Tremp, però en una explanada més gran que un camp de futbol on no hi cap ni una agulla, en aquesta explanada hi ha una carpa de cada restaurant de la comarca on hi serveixen unes quantes tapes (barates i variades) per 2 tiquets cada tapa prèviament comprats, i unes altres carpes on serveixen vins a copes de diferents gammes de qualitat per 1, 2 o 3 tiquets.

És espectacular veure unes 2.000 persones d’allà i de fora bolcades en aquest tipus de “Tast”, a més de totes les terrasses i racons de la ciutat en ebullició.

Després, a la nit, durant els 4 dies que duren les celebracions hi ha concerts de primer ordre com Rosario, Melendi, Despistaos....

L’únic però de tot plegat, el vaig trobar en les poques activitats organitzades durant en dia.

Així doncs la meva visió és importar això a la nostra Conca. No estem orgullosos del nostre territori? Demostrem-ho als visitants!! No tenim un clima més que ideal per practicar la viticultura? Promocionem-ho!!

En pocs anys jo m’imagino un Tremp modern i orgullós dedicat a les transformacions agroalimentàries combinades amb el turisme, que creen valor afegit i donen feines qualificades als nostres estudiants, també tindrem una concentració parcel·lària que serà una font d’oportunitats.

Així doncs? Tremp pot tenir un futur diferent?

Què trobem a internet sobre Brasil (segona part)

í

Ja sé que vaig dir que el pròxim post tocava informació sobre Sao Paulo en concret, però crec que hi ha una informació important sobre el Brasil que és important i que no vaig poder penjar perquè el post anterior ja no m'acceptava més fotos. La informació és la següent: 

A BRASIL ESTÀ PROHIBIT FER TOPLESS! 

Però tot i això, les noies són molt enginyoses i solucionen aquest problema amb suggerents biquinis de fil dental, aquí les fotos que he trobat sobre el tema:














I evidentment, la part de baix és tanga, i a continuació ve la part del fil dental:

Si us hi fixeu bé, no és una noia despullada vista des del darrera, és una noia que va decentment vestida amb el biquini més petit del món, fet de fil dental.




















I com que aquest és un tema que m'agradava he seguit investigant i he trobat dues modalitats diferents de biquini (dic biquini però és un superlatiu, s'ha d'inventar un altre nom). A continuació les altres dues modalitats:

Aquí la modalitat de les enganxines al mugró (us prometo que no és un muntatge, si poseu "tapa mugró" o "cubre pezones" al buscador d'imatges del Google trobareu centenars d'imatges com aquesta).

I dins de la varietat tapa mugró també hi ha models més educatius i pedagògics com aquest que porten els Barri Sèsam brasilers.


I si no us ho creieu aquí en teniu un exemple:

Barri Sèsam brasiler (a partir del segon 20)








I finalment l'altra modalitat de biquini que falta que ja no sé com definir..... val més una imatge que 1000 paraules.... em refereixo al primer bi...comseli'ndigui que apareix al vídeo.

bi...comseli'ndigui (això ho he trobat al youtube posant biquinis brasilers).


I com al post anterior on buscava informació sobre Brasil per saber que m'espera allí.........doncs dic el mateix: Espero veure-hi totes aquestes coses.



:-)

Que trobem a internet sobre el Brasil?

Brasil, o República Federativa del Brasil, té una superfície estimada de 8,5 milions de km² i és el 5è país més gran del món alhora que és el cinquè més poblat amb uns 200 milions de persones (més o menys ja que cada any encara és descobreixen tribus i llengües indígenes sense descriure al cor de l’Amazona). Així doncs queda una densitat de població de 23,53 persones/km², però la immensa majoria de la gent viu a la costa i a l’interior hi ha grans bosses de despoblació total.

Brasil té frontera amb tots els països de l’America de Sud exceptuant Xile i l’Equador i és l’únic país llatinoamericà on parlen portugués.

Pel que fa al clima, Brasil és tan gran que hi trobes de tot, des de climes freds com aquest:

Neu al "Planalto Serrano" a l'estat de Santa Caterina.

Fins a climes tropicals com aquests:

Cabedelo, Peraiba

Pantanal, Mato Grosso

Pel que fa a l’economia, durant els últims 10 anys el país ha alternat anys de creixements espectaculars de fins el 7,5% amb altres anys d’ajustaments laborals i reformes i creixements moderats d’entre l’1 i el 2%.

Pel que fa a les desigualtats socials, sent coherent amb l’àrea geogràfica que ocupa, el Brasil és un dels països més desigualats socialment del món amb un índex de Gini de 55,6 (això vol dir que la majoria de la riquesa del país, es concentra a les mans de molt poques persones). Aquesta foto crec que ho expressa bastant bé:

A l’esquerra faveles, i creuant la carretera a la dreta de la imatge el barri ric.

A l’esquerra faveles, i creuant la carretera, a la dreta de la imatge el barri ric.

Els productes més exportats del Brasil són el mineral de ferro, equips de transport i cotxes, el cafè, la soia, i el calçat, per tant això denota la importància del sector primari en aquest país, cosa que m'interessa i em crida l'atenció ja que per formació sóc Enginyer Agrònom.

D’aquest país també me’n crida l’atenció la gran quantitat de parcs naturals que posseeix, espero poder-ne visitar algun.... aquí algunes imatges del que espero veure:

Parc Nacional de Jaú, és una vista aèria de l'Amazones

Parc Nacional Costa do Descobrimento

Parc Nacional de Fernando do Noronha, és Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO. És un conjunt de 21 illes i illots que ocupa 26 km2.

Parc Nacional de la Chapada dos Veadeiros

El post no hem deixa posar més fotos, no sé si és qüestió de capacitat o que s'ha mig esxurrutat el Pc.
En fi que hi farem... És una llàstima perquè m'havia reservat les millors fotos per al final.... A l'enllaç de continuació hi ha un índex dels parcs: Parcs Nacionals del Brasil


El pròxim dia a veure que trobem a internet sobre Sao Paulo!

Corrandes brasileres. Em vull fer un visat d’estudis. (tercera part)

Fauns dies em va arribar un mail de l’organització brasilera que m’organitza les pràctiques, m’avisaven de que quan arribi allà hauré de pagar no sé quants impostos i que ho he de fer els primers 30 dies d’estar allà, sinó em detindran i em faran pagar una multa o em deportaran. Quan ho comento amb un amic brasiler em diu que a l’igual ho pagaria ell, que no em vindrà a buscar ningú i que no ho pagui, que estigui tranquil. I pel que fa als fets del consolat, em diu que ja no demanen suborns i que intenten ser una mica estrictes amb la documentació, ja que Brasil està intentant millorar la seva imatge internacional. El conegut brasiler em recorda que és un país que d’aquí a poc temps acollirà uns jocs Olímpics i que vol passar de ser un dels països emergents de referència, a jugar a la Champions de les economies mundials, i esclar, això requereix de gestos de cara a la galeria, però que quan arribi allà tot és una altra cosa. Us recordeu quan Zapatero va deia que Espanya jugava a la Champions League de l’economia? Doncs de la Champions League a segona i a poc de baixar fins a regional i ser intervinguts per culpa del deutes.

(Amb això no estic menystenint l’economia brasilera, crec que en sentirem a parlar molt molt aviat i que fins i tot a Catalunya i tindrà més influència que l’economia india i xinesa)

 "Estamos en la Champions League de la economia mundial"

Corrandes brasileres. Em vull fer un visat d’estudis. (segona part)

Amb pocs problemes però unes quantes casualitats de rebot he arribat a la sala d’espera per fer-me el visat. Són les 9:30 i tinc el número 17 de la tanda, sorprenentment criden el número 1 puntualment, previsiblement aquesta persona s’està més de mitja hora a la finestreta, i total només ha vingut a preguntar quina documentació ha de portar. La senyoreta administrativa li ha dit que miri a internet que allí hi és tot, però quan el número 1 li ha rebatut, amb molta paciència la noia li explica pas per pas que ha de fer i que ha de portar.

Aquesta situació es repeteix força vegades, gent que va perduda i ve a preguntar, alguns ja porten algun paper però els falta documents, tots tarden molta estona a deixar la noia en pau que amb molta paciència els torna a dir els que ja els ha dit. De tan en tan arriba algú a la finestreta i diu que només ha d’entregar un paper o que només li han de tornar el passaport, aquesta gent tranquil·lament interromp la noia de la finestreta i la persona que està sent atesa i els funciona, és important saber que això funciona així per evitar futures cues.

Els pocs que tenen tota la documentació, entreguen a la noia de la finestreta diners en efectiu, una quantitat variable segons el tipus de visat que vulguin. Perquè em sorprèn? Potser esperava que donessin un formulari i hagués d’anar a pagar en algun banc aquesta quantitat tal i com es fa aquí per a qualsevol document? No fotem home! Em dic a mi mateix.... No sabia que s’hagués de pagar, a internet no ho posava, però ja m’ho esperava, i de fet, ja portava diners per alguna cosa així.

Mentre espero la fem petar amb el de Sant Sebastià i un d’Alacant, el primer vol muntar un negoci a Brasil i aquesta és la cinquena vegada que ve al consolat!!!! i el d’Alacant vol anar-hi a treballar i és la tercera vegada que ve per fer els papers!!!! Em dóna la impressió que tot i així ells estan més perduts que jo...

Quan em toca el torn la noia em diu en espanyol i un accent molt maco que li entregui tota la documentació que porto i el certificat d’antecedents penals i la llibreta del compte corrent, “clar i en espanyol”. Li dono tots els papers que em sembla que necessito: el padró, el contracte amb la Universitat, fotos, passaport, l’assegurança de vida.... però no tinc la fotocòpia de la llibreta ja que pensava que com que em pagaven per anar al seu país això no em calia, i del certificat de penals només en tinc el resguard ja que vaig fer la sol·licitud al ministeri fa dies i encara no m’havia arribat. Li insisteixo i em diu que sense el vol, l’assegurança de vida, el padró.... podria arribar a passar, però que al Brasil hi he d’anar a gastar i que els penals són imprescindibles. De la butxaca em trec un certificat que m’acredita com a regidor electe del meu poble i li dic que si tingués penals no podria participar en el sufragi actiu d’aquest país i li dic que tinc diners i que ja li portaré la llibreta un altre dia, però que no em faci tornar a Barcelona expressament per això, “que sóc de Pirineu”. En aquest moment esperava que la noia em demanés diners i a canvi de 50€ més la quota habitual tindria el visat, però des de que Lula da Silva no governa aquell país això ja no és el que era.

M’apunto que em fa falta el certificat de penals i la llibreta del banc carregada de pasta, ja hi tornaré un altre dia expressament.

Canvi paisatgístic al Pallars Jussà. Els independentistes ja tenim un lloc de culte al Pallars.

L’altre dia vaig anar al llac de Sant Antoni a banyar-me, concretament a la raconada, i quan tornava cap a casa.....BuuUUuUuuuuaAAAaaaaAaAahhhhHHHHHH    !!*!!

Quina animalada vaig veure! Just a sota Talarn, al creuament amb la carretera de Santa Engràcia algú ha pintat l’estelada més gran que hagi vist mai! Recordeu aquell cartell publicitari de Caixa Catalunya que fa anys que s’havia esborrat i estava abandonat???? Doncs uns animals hi ha pintat l’estelada de la fotografia adjunta! I el missatge del costat també és bastant convincent i m'ha agradat força.

 Allò almenys fa 6 metres d’altura i uns altres tants d’amplada, o sigui que els animals en qüestió han fotut una pintada de 30 o 40 m². Fins i tot vaig girar cua amb el cotxe i vaig tornar per mirar-m’ho de prop i fer-hi fotos. Per a que us feu una idea de la grandària de tot plegat, adjunto aquesta altra foto on el que tinc a darrera és una de les barres daurades de l’estelada!

A partir d’ara, l’11 de setembre els independentistes del Pallars anirem a la falda de la riba on s’erigeix el cartell publicitari amb l’estelada pintada, hi deixarem rams de flors, cantarem els segadors cara al sol i amb corbata nova i celebrarem un dinar de germanor on segur que també hi assistiran els reagrupats pallaresos.

Quins animals  !!*!!