dimecres, 21 de desembre del 2011

Pagar o no pagar, aquesta és la qüestió. Dia 29

3 dies abans de marxar de Catalunya, em van enviar un mail que deia que tots els estrangers que requereixen visat per viure al Brasil, han de pagar uns 188Reais + gastos de notaris...... per a que la Policia Federal tingui registrada la teva estada al país abans del dia 30 de l’entrada al Brasil. La pena per no registrar-te és pagar una multa de 8 Reais per cada dia que hagis d’estar a Brasil o que et repatriïn. I al final del mail posava que era molt important pagar aquesta taxa encara que l’oficial consular del país d’origen et digués que no era necessari..... que estrany no?

Doncs vaig arribar a Brasil i anava preguntant per aquesta taxa a tots els estrangers que anava coneixent......i tots em deien que ells havien pagat la taxa encara que molt indignats perquè no n’entenien el perquè igual que jo, ja ens van fer pagar al consolat per entrar al país!

Doncs després de molt meditar i de veure que tothom pagava m`he decidit a pagar la taxa, heu de pensar que si no pago em vindran a buscar a casa i em detindran.....però com sabran on visc?..... O pitjor! Em vindran a buscar a la feina.... però només els administratius del programa saben on treballo i no crec que la policia es posi a preguntar on treballo i em busquin.... Llavors com em trobaran? Quan agafi l’avió de tornada cap a casa, un treballador de la duana em dirà que el meu visat no està registrat i em pararà......però llavors li contestaré que si em vol repatriar ho pot fer amb el primer vol que surt cap a Catalunya que és el que pretenia agafar.... però tothom paga.... però si algun dia vull tornar a Brasil potser tinc problemes.... així que al final també pagaré.

Vaig a la Policia Federal (que hi ha molts tipus de policia aquí) i presento la documentació. No me l’accepten perquè a la foto de carnet PORTO ULLERES I NO EN PUC PORTAR! I a més em falten algunes fotocopies del passaport i compulsar-les PER UN NOTARI!!!!!

Aprofito per preguntar perquè collons m’he de registrar i que em passaria si no em registro i el tio em dóna llargues i no entenc que em diu i perquè sí.... i perquè sí.... i perquè sinó hauràs de marxar del país...... torna amb algú que parli millor el portuguès i el teu idioma i li explico a ell (al formulari on havia de ficar el meu país havia posat evidentment CATALONIA, i el paio no sabia on era, i molt menys que si parla). I jo li deia que a l’igual faig creuar mitja ciutat a un company perquè li doni llargues com a mi, i que només no entenc el que ell no vol que entengui.....

Doncs, d’acord vaig a fer les fotocòpies que em falten (és que quan vaig viatjar a Tuníssia em van segellar el passaport i és clar, és part imprescindible del passaport!). Torno i m’asseguro de que aquestes són totes les pàgines que he de compulsar, no fos cas que hagués de tornar a creuar la ciutat un cop més. I també torno a preguntar que passa si no em registro el tio continua donant-me llargues.....:

 -  Però per què m’he de registrar?
(i el tio em dóna llargués)
- ....i per què?
(i el tio em dóna llargués)
- ....i per què?

.....i al final quan ja semblaven estúpids em diu:

-  ¿Com penses demostrar que has estat a Brasil treballant, si no et registres?
-  E se eu no preciso demostrar nada no mio país?
-  I com demostraràs al teu currículum que saps portugués i que has treballat aquí?
-  Aquest és el millor argument que tens?

El tio m’agafa un formulari que m’havia donat i l’estripa:

-  Si no et registres no passarà res!
-  Moito obrigado, boa tarde, cião!

Colla d’estafadors......policia corrupta.......

Ara si que no penso pagar! M’ha costat treure-t’ho però m’estalvio una pasta! Això només serveix per si tinc algun conveni amb la uni o alguna cosa així (espero).

Així que si em repatrien i torno emmanillat abans d’hora, ja tindré una altra historieta per explicar al blog i ja sabeu perquè serà.

Colla de timadors....policia corrupta.....

dimarts, 29 de novembre del 2011

Dormint, menjant, bevent i vivint en una fabela. Dia 23-25, segona part.






Mes de 500 joves ens vam reunir al centre de Saô Paulo a les 10 de la nit, allà ens varen dividir en 6 grups, dels quals el meu grup era el més nombrós, i cada grup se’n va anar cap al seu quarter general a un barri diferent. Els quarters generals eren escoles públiques de la zona menys degradada de les fabeles cedides per l’Estat de Sâo Paulo.
















Allà dormiríem al terra d’una aula, emmagatzemàvem el material necessari per les construccions, i menjaríem fins diumenge a la nit.













Quan vam arribar al quarter general, ens van dividir en 11 equips: 9 un equips de 10 persones que construirien una casa cadascun, un equip de 4 persones que s’encarregaria de cuinar, netejar i vigilar(important vigilar) el quarter general, i el meu equip de logística de 30 que amb l’ajuda d’un camió havia de transportar tots els materials necessaris als equips que construïen les cases.

Aquest és l´espai on vam construir dues de les cases.


L´equip de logística carregant el material al camió per transportar-lo!


Companys a punt per transportar i distribuir el material per la fabela.




:-)

dilluns, 28 de novembre del 2011

Dormint, menjant, bevent i vivint en una fabela. Dia 23-25, primera part.


A l’activitat que he practicat aquest cap de setmana, lo primer que em van dir textualment en arribar va ser:

-  No podràs practicar sexe, no podràs sortir de nit, no podràs beure alcohol i no podràs drogar-te.

I jo he pagat per això?

I sobre sense comptar que havia viatjat durant tot el dijous a la nit i no havia dormit en un llit per venir aquí!

I a sobre el diumenge a les 10 de la nit en que s’acabava l’activitat, hauria d’anar al centre de Sao Paulo, i agafar un altre bus i fer uns altres 500km de tornada cap a casa, per dilluns anar a treballar.

Doncs sí, no he anat a Brasil a conèixer només el Brasil turístic, de fet prefereixo conèixer les entranyes del país que és el que a mi realment em pot enriquir. Per això, quan vaig conèixer la iniciativa d’una ONG que necessitava voluntaris per anar a construir cases d’emergència per als més desfavorits d’entre els més desfavorits, m’hi vaig apuntar sense pensar-m’ho!

Ara puc dir que tot ha estat positiu, he conegut gent magnífica, he ajudat gent que realment ho necessitava (encara que en una proporció insignificant), he conegut la cara oculta d’un continent que afecta prop del 20% de la seva població, crec que he crescut com a persona, i el més important, ara us donaré ulls a vosaltres perquè us pugueu fer una petita idea de que hi ha als suburbis de totes les grans ciutat centre i sud-americanes, des de Mèxic fins a l’Argentina. Intentaré fer visible aquesta vergonya de la ciutat més desigual del món (Sâo Paulo), on mentre uns disposen d’un dels helicòpters de la flota privada més gran del món per anar a treballar, moltíssims altres no tenen feina, no tenen sanitat, no tenen educació, no tenen casa i no tenen cap oportunitat.

Em sento contrariat, mentre ajudava aquelles famílies, també estava perpetuant aquest mode de vida construint encara més fabeles. Però també em sento bé perquè almenys durant un cap de setmana, vaig afrontar un problema que no es soluciona girant-hi l’esquena i fent-nos els sords.

Sé que la solució no està en fer el que vaig fer, però tampoc hauríem de seguir ignorant aquest problema, i anar dient que la vida és bonica però a vegades complicada, mentre hi ha gent que viu com les rates.


Us haureu d´esperar a demà i penjaré algunes fotos.....



)-:

dijous, 24 de novembre del 2011

Avui he anat amb moto! Dia 21

Quan era adolescent tot el dia anava amb la moto amunt i avall, això va durar fins als 18 anys i 1 dia en que em vaig examinar del carnet de cotxe, des de llavors no he tocat mai més una moto.

Per això quan avui un dels meus companys de feina m’ha portat al centre de la ciutat amb moto m’han vingut molts records agradables a la ment. La sensació de l’aire xocant contra el meu cos i de sentir-te més amb contacte amb l’ambient, de sentir-te més àgil i més ràpid ha estat agradable mentre avançàvem els cotxes per l’esquerra; després els hem començat a avançar per la dreta, en semàfors en vermell, per carrers a contradirecció, i hem estat a punt d’avançar un cotxe per sota, i les sensacions ja no han estat tan agradables...... hi ha hagut un moment en que fins i tot he dubtat que anéssim per un carrer de la ciutat.....




I després s’indignen perquè algú està conduint i parlant per telèfon a la vegada, mentre hi ha vianants que creuen l’autopista a peu......en fi......

.....en fi......., he anat a Brasil a fer coses de brasilers com els brasilers! Per tant aupa les motos kamikaze!






:-) 

dilluns, 21 de novembre del 2011

Dia 20. Problemes de finançament.

Quan fas comptes per arribar a final mes, aquí a Brasil passa el mateix que a Catalunya, passa que t’escandalitzes i no hi arribes, però aquí això és especialment greu.....

Avui he fet un Excel per saber en que em gasto els diners i quants me’n queden. Gasto molt poc, jo diria que només l’imprescindible. A més, els números del que tenia inicialment i del que em queda em quadren, i no observo cap despesa important que no consideri fonamental (bé, he sortit 2 dijous però no vaig gastar gaire i diguem que també ho considero bàsic).

D’altra banda, em vaig endur massa pocs Reais d’Europa, ja que donava per fet que em veurien cara de gringo que diuen ells, i que em violarien i m’atracarien només arribar...... A més, tot i que barata, aquest cap de setmana m’he programat una activitat a la que ja m’he compromès (tampoc aniré a Brasil i em quedaré a casa els caps de setmana....). Doncs resulta que si gasto el mínim programat aquest cap de setmana..... ja no em quedarà un duro, o millor dit un Reais per a continuar subsistint.....

Però per sort, existeixen els papes, que estan disposats a enviar-me uns quants diners com ja havíem acordat, quan em fessin falta.......

Però per desgràcia, les oficines de correus de Brasil on puc rebre diners mitjançant la Western Union o altres agències d’enviament d’efectiu fa 20 dies que estan en vaga i no sembla que hagin d’aturar-la en els propers dies....... Per sinó ho suposàveu això dels serveis mínims no ho tenen gaire clar aquí.....

Afortunadament, he cobrat una part del salari que em toca per haver treballat aquest mes i podré seguir subsistint.........

Però desafortunadament, la gent que treballa als bancs també està en vaga demanant augments de salari, i també fa molts dies que estan en vaga i no tenen intenció d’aturar-se......... i tampoc tenen gaire clar que és això dels serveis mínims.




Menys mal que els caixers dels bancs funcionen.......

Però més mal que no estic segur de que acceptin targetes de dèbit d’altres països de bancs que no són presents aquí....... comissions a part, que això ja me la repampimfle....

Realment no sé com m`ho faré per viure a partir del dilluns....tinc uns quants euros però de moment no sé on anar-los a canviar......

M’estic plantejant seriosament la prostitució, vendrem el portàtil, i donar classes de conversació d’espanyol.....

Però per sort, l’assegurança de vida que em van obligar a fer per entrar al país, deu cobrir coses com estar tirat en una cantonada mal nodrit i morint-te de gana....... no?





En fi....... espero explicar-vos el final......




:-)

dijous, 17 de novembre del 2011

Dia 16. Els divendres no són tan diferents aquí!

A les 8:20 sona el despertador del puto telèfon mòbil que et vas programar abans d’anar a la festa d’ahir. Tinc el temps just per fer el ronso 10 minuts, dutxar-me i treure’m l’olor a perfum de p..... amb el que ahir em van ruixar, esmorzar els espaguetis que van sobrar d’ahir a sopar i que ara deuen estar secs, i arribar a la feina. Decideixo que havent faltat a un dia de curro aquesta setmana ja n’hi ha prou i vaig al curro.

Entro a la uni amb un que encara porta maquillatge, el pobre encara va coix per culpa dels tacons. Obre la porta del Departament i em cedeix el pas:

-  Això et passa per ballar com una sómera. Nâo, nâo, você primero per favor.

Jo no porto maquillatge però tothom em pregunta per la festa, ho duc escrit a la cara......

Oh! Allà hi ha el que en comptes de fer valoracions es dedica a agafar les mostres de fruita sobreres que els altres analitzem i fa sucs:

-  Ha suco na alguna geladera?

Agafo el primer vas de precipitats que trobo sense mirar si és net o és brut i em salto per enèssima vegada 438 normes internacionals de treballar en un laboratori. El suc és molt millor  que els espaguetis d’esmorzar, avui és de  meló, abatxí i menta.....formidable! Em prenc un café i ja no queda ningú amb qui xerrar per allà:

-  Avui serà un dia molt dur!

divendres, 11 de novembre del 2011

Dia 15. La festa Ta Proibido Macho.

És dijous, que toca els dijous? Exacte! Sortir de festa!

El dimecres em va arribar un mail d’una d’aquelles persones que em preguntava si era el gay espanyol i jo li deia que no. Em deia que avui hi havia una festa, em convidava a anar-hi amb ell i m’oferia un llit per dormir a prop de la uni, cosa important quan a les 9 has d’anar a treballar.

Estic molt cansat i tinc unes agulletes brutals d’anar corrent a la uni els dies anteriors, no tinc gens de ganes de sortir, tot i així és dijous i he de conèixer gent.....

En aquesta festa només si podia entrar disfressat de dona i jo no he tingut cap problema per disfressar-me, molts sabeu que no tinc gaires problemes per això, i que a més, fins i tot  hi tinc força habilitat (Recordo Carnaval en que anava de folklòrica, recordo Tunísia, recordo Tunísia.... entre altres).


El que no em pensava pas és que els brasilers tinguessin una habilitat innata per fer el travestí! Penya maquillada, pits postissos de qualitat, pentinats, sabates de taló, depilacions ...... i penya ballant com a putes.
I esclar, en una festa on només hi ha ties suposo que voleu saber que pensava de les ties....:

-  Aquesta tia.... quin tros de dona........ , .....aquesta atra tia......me cago en.... é un tio!,  ......aquesta també fot frente....., ....quin cul fot .....aquet també é un tio!    Saps què Marc ves al bany que t`has de rentar la cara que vas mol pet (evidentment).

I un cop al bany:

-  Oh! Que bé rentar-te la cara, ara ho veuràs tot molt més clar...... Què fot aquesta tia entrant al bany d’homes? .....Però que es treu d’aquí sota....aaahhhhhh!!!! quina combinació més repugnant!!!!!!!
....
-  Vinga Marc, fes un riu i ves a casa, que et pensaves que anaves a una festa de disfresses i això està massa ambientat......hòstia!!!!!!.........Si arribo a saber que això de la faldilla é tan còmodo ho utilitzo tota la vida....... oooohhhhhhh!
........
-  Són les 6 del matí, vas pet, vas vestit de dona, i entres a treballar a les 9....:


-  Vols dir que aniràs a treballar demà? Vull dir d’aquí una estona?


:-)